L’EMPRESA COOPERATIVA

PRINCIPIS DEL COOPERATIVISME


Cooperativas

Som cooperatives: els nostres valors ens diferencien.

QUÈ ÉS UNA COOPERATIVA?

Una cooperativa és una agrupació voluntària de persones físiques i, en les condicions de la Llei, jurídiques, al servei dels seus socis, mitjançant l’explotació d’una empresa col·lectiva sobre la base de l’ajuda mútua, la creació d’un patrimoni comú i l’atribució dels resultats de l’activitat cooperativitzada a les persones sòcies en funció de la seua participació en l’activitat.


  • Activitats que pot realitzar. Excepte prohibició o limitació expressa en alguna norma sectorial, una cooperativa podrà realitzar qualsevol activitat econòmic-social lícita.
  • Amb qui poden operar les cooperatives. Les cooperatives, en principi, treballen amb o per a les persones que són sòcies de l’empresa. Per tant, no poden operar indiscriminadament i sense condicions amb terceres persones no sòcies, donat que si es fera així, i es realitzaren totes les operacions amb tercers, es perdria la vertadera naturalesa de la cooperativa. No obstant això, les cooperatives poden realitzar operacions pròpies de la seua activitat cooperativitzada amb terceres persones que no siguen sòcies, sempre que es complisquen les condicions que disposa la Llei per a estos casos: que ho anticipen els estatuts i que l’import de les operacions no supere el 50% de la quantitat de les realitzades amb les persones sòcies en el mateix exercici econòmic. A més d’estes condicions generals, hi ha certes peculiaritats depenent de la classe de cooperativa de què es tracte. Així, per exemple, les cooperatives agràries no podran realitzar operacions amb tercers per import superior al 50% del total de les seues operacions. Però, en qualsevol cas, sempre hauran de distingir-se en comptabilitat les operacions realitzades per la cooperativa amb socis de les realitzades amb tercers no socis, donat el règim legal i tributari diferent d’ambdós rendiments.
  • Nombre mínim de socis. Per a constituir una cooperativa serà necessària, com a regla general l’existència d’almenys cinc persones sòcies. Tanmateix, en les cooperatives de treball associat només seran necessàries dues, així com en les cooperatives de segon grau (és a dir, que al mateix temps estiguin formades per altres cooperatives) , en les que també seran necessàries com a mínim dues cooperatives fundadores.
  • Capital social mínim. El capital social mínim que s’haurà d’aportar entre totes les persones que constituïsquen la cooperativa serà de tres mil euros (3.000,00 €), el qual haurà d’estar integrat necessàriament amb aportacions obligatòries totalment subscrites i desemborsades.

QUÈ DISTINGIX A UNA COOPERATIVA D’UNA ALTRA EMPRESA?

Les empreses desenvolupen la seua pròpia cultura, sense que per a això influïsca la forma jurídica (empresa individual o societat mercantil: anònima, limitada, comanditària, col·lectiva, etcètera). En el cas de les cooperatives, a més, van a incidir una sèrie de valors que orientaran o marcaran la forma de ser de l’organització, defensant la pròpia identitat cooperativa.

Les cooperatives naixen a mitjans del segle XIX. La classe obrera i el xicotet empresariat agrari i artesà intentaven millorar les condicions laborals i econòmiques en les que treballaven, tot creant el seu propi lloc de treball o agrupant-se amb gent amb les seues mateixes condicions. I, d’esta manera, es van anar establint unes pautes de funcionament intern pròpies.

Entre tanta pluralitat i diversitat d’orígens, podem afirmar que existixen, tanmateix, uns valors i principis comuns: prioritat donada a les persones i al treball en la distribució d’excedents, llibertat d’associació, adopció en processos de decisió democràtics i independència (Eurostat. CEE 1993).

Per tant, les cooperatives són hereves d’una llarga tradició històrica, assumint no només allò més essencial de la formulació que dels principis cooperatius van fer “els pioners de Rochdale”  (que allà per l’any 1844 van fundar la primera cooperativa que es coneix –que va ser de consum-, anomenada la “Rochdale Pioneers Equitable Society”), sinó les reformulacions que dels mateixos ha fet l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI), sent la darrera la que es va dur a terme a Manchester a l’octubre de 1995.

Entenem per principis cooperatius aquells que identifiquen a l’empresa cooperativa i la diferencien de la resta de formes econòmiques i la doten d’un marc ideològic propi. Estos principis, que expressament es constituïxen com a guia per a la interpretació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i de les seues normes de desenvolupament, són els següents:


  1. ADHESIÓ VOLUNTÀRIA I OBERTA: no es pot obligar cap dona ni cap home a associar-se, com tampoc es pot impedir  a la persona a què siga sòcia o deixe de ser-ho.
  2. GESTIÓ DEMOCRÀTICA, plasmat en el principi “una persona, un vot”, ja que en les cooperatives no regís la primacia del capital, sinó l’activitat dels propis socis i sòcies.
  3. PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DE LES PERSONES SÒCIES, pel fet que han d’efectuar aportacions equitatives per a mantindre la cooperativa, igual que s’obliguen a realitzar la seua activitat cooperativitzada amb l’entitat, creant un patrimoni comú i que no es pot repartir, però també rebent a canvi uns “retorns” en funció de l’activitat.
  4. AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA, pel que fa a organitzacions d’autoajuda gestionades pels seus socis i sòcies, no poden formalitzar acords que comprometen esta independència i control democràtic per part de base social.
  5. EDUCACIÓ, FORMACIÓ I INFORMACIÓ: les cooperatives invertixen part dels seus resultats en la formació dels seus socis i sòcies, de la seua plantilla i de la pròpia societat on es troben.
  6. COOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES, pel que fa a formules de cooperació entre organitzacions cooperatives mitjançant estructures locals, estatals o internacionals, com una forma millor de servir als seus socis, tant dones com homes.
  7. INTERÈS PER LA COMUNITAT, donat que les cooperatives treballen per al desenvolupament sostenible de les seues comunitats mitjançant polítiques aprovades per la seua pròpia base social.

QUINES NORMES AFECTEN A LA COOPERATIVA?

Ací ens referim exclusivament al dret cooperatiu i, concretament, a la Llei que definix i regula la cooperativa valenciana i els seus membres. A més, en funció de la seua activitat, a la cooperativa li podran afectar les normes que regulen el sector econòmic en el que quadre la mateixa.

Les competències legislatives en matèria de cooperatives poden ser assumides per les comunitats autònomes. Així ho ha fet la Comunitat Valenciana i, d’esta manera, aquí es regís el Text Refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2015, de 15 de Maig, del Consell de la Generalitat (publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana del 20 de maig de 2015).

A banda d’esta, existixen unes altres normes de dret cooperatiu que, tot i que no són estatals, s’apliquen igualment, i amb caràcter general, a les cooperatives valencianes, ja que regulen qüestions que no poden legislar-se en les comunitats autònomes. Entre elles, destaquem la Llei de Règim Fiscal de les Cooperatives (Llei 20/1990, de 19 de Desembre), i la Llei de Cooperatives –d’àmbit estatal- (Llei 27/1999, de 16 de Juliol), que serà d’aplicació subsidiària a la norma autonòmica, però només en aquelles matèries en les que la llei valenciana es remeta a l’estatal, com per exemple, en el cas de les cooperatives de treball associat, respecte a l’estatut professional del soci.

Finalment, hi ha normes que afecten només a una classe determinada de cooperatives. Així, les cooperatives de crèdit es regixen pel  Decret 83/2005, de 22 de abril,  , del Govern Valencià, pel que es regulen les Cooperatives de Crèdit de la Comunitat Valenciana; per l’Ordre de 10 de novembre de 1999, de la conselleria d’Economia i Hisenda, sobre la distribució de l’excedent i el pressupost anual del Fons de Formació i Promoció Cooperativa, en les Cooperatives de Crèdit de la Comunitat Valenciana; així com per les següents normes d’àmbit estatal: Llei 13/1989, de 26 de maig, de Cooperatives de Crèdit, i Real Decret 84/1993, de 22 de gener, pel que s’aprova el Reglament de les Cooperatives de Crèdit. D’una  altra banda, les cooperatives amb secció de crèdit estan regulades pel Decret legislatiu 1/2015, de 10 d’abril, del Consell, pel que s’aprova el text refós de les cooperatives amb secció de crèdit de la Comunitat Valenciana. Per últim, s’han de tindre també en compte, en matèria de cooperatives agràries, les normes europees que afecten a les Organitzacions de Productors.

REGISTRE DE COOPERATIVES I ESTATUTS SOCIALS

Les cooperatives tenen un Registre propi davant el qual han de formalitzar les seues actuacions: el Registre de Cooperatives. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, que es regis pels principis de publicitat material i formal, legalitat, legitimitat, prioritat i tracte successiu, està adscrit a la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria de cooperatives, tot assumint a dos nivells les següents funcions:


  • Qualificació, inscripció i certificació dels actes que hagen d’accedir al Registre;
  • Legalització dels llibres corporatius i de comptabilitat;
  • Dipòsit de comptes anuals, dels informes de gestió i d’auditoria, així com dels llibres i documentació socials en cas de liquidació;
  • Nomenament d’auditors i experts independents quan corresponga al Registre;
  • Qualificació de les cooperatives com a lucratives.

L’oficina central té competència respecte de les cooperatives d’assegurances, les de crèdit i les que compten amb secció de crèdit, així com respecte de les unions, federacions i confederació de cooperatives. Per la seua banda, les oficines territorials són competents respecte de la resta de cooperatives, el domicili de les quals estiga en la respectiva província. Per això, seran els propis estatuts els que, en establir la classe de cooperativa i domicili social, determinen a quina oficina del Registre queda adscrita.

El Registre de Cooperatives s’estructura i organitza, en l’àmbit administratiu, en una oficina central (ubicada en la ciutat de València) o tres oficines territorials, una en cada capital de província de la comunitat autònoma.

A efectes pràctics, en relació amb les actuacions de la cooperativa davant el Registre de Cooperatives; és a dir, per a saber de quina manera podrem inscriure els actes o acords davant el mateix, convé saber que existixen dos grups d’actes:


  • Aquells actes per a la inscripció dels quals és necessari DOCUMENT PÚBLIC (o bé escriptura notarial, o bé resolució judicial o administrativa) :
    • Constitució.
    • Modificació d’estatuts socials
    • Fusió, escissió, cessió global d’actiu i passiu.
    • Acord de pròrroga, dissolució, reactivació, declaració d’haver realitzat el procés de liquidació, aprovació del balanç final de liquidació i transformació.
    • Acord de delegació permanent de funcions del consell rector en la comissió executiva o conseller delegat , així com la seua modificació o revocació, que necessàriament s’haurà de realitzar en escriptura pública que determine les facultats delegades.
    • Nomenament i cessament del director o directora de la cooperativa, així com l’atorgament (i la seua modificació i revocació) de poders de gestió i administració amb caràcter permanent a qualsevol persona, que requerirà necessàriament escriptura pública.
    • Inscripció de la desqualificació de la cooperativa o la constatació de la seua dissolució per ministeri de la llei (que requerirà resolució administrativa ferma)
  • Aquells actes per a la inscripció dels quals és necessària una CERTIFICACIÓ DE L’ACORD DE L’ÒRGAN COMPETENT, AMB LES SIGNATURES LEGALITZADES DE QUI OSTENTA LA PRESIDÈNCIA I LA SECRETARIA (és a dir, legitimades notarialment o autenticades pel registre de Cooperatives):
    • Nomenament i cessament de càrrecs socials.
    • Nomenament i cessament d’auditors de comptes.
    • Dipòsit de comptes anuals.

Per exemple, els certificats d’acords socials expedits pel secretari o secretària del consell rector amb el vist-i-plau de la presidència portaran les signatures legitimades en notaria o autenticades pel Registre de Cooperatives. No obstant això, qualsevol d’estos actes tambñe podran accedir al Registre mitjançant eixa certificació elevada a públic en escriptura notarial, o bé, quan siga el cas, mitjançant una resolució administrativa o judicial que ho acorde així.

Els Estatuts Socials

Les cooperatives estan obligades a regular el seu funcionament per mitjà dels estatus socials, el contingut mínim del qual es regula en la Llei. Els estatuts són unes normes, elaborades per la cooperativa, d’obligat compliment tant per a ella mateixa com per als seus socis i sòcies, i que servixen per a desenvolupar aquells aspectes que la Llei permet regular a estes entitats als efectes de què s’adeqüen a les necessitats i particularitats de la pròpia empresa.

Els estatuts socials contemplen normes que tenen diferent caràcter:


  • Normes d’obligat desenvolupament pel manament de la Llei:
    • de manera regulada per la mateixa (per exemple, els actes que es poden inscriure són els que diu la Llei i no d’altres).
  • Normes disponibles, que són aquelles que permeten que les persones sòcies, per mitjà dels estatuts, decidisquen el més convenient per a elles i per a la seua empresa (per exemple, la distribució de càrrecs dels membres del consell rector).

Per a què els estatuts siguen vàlids han d’expressar, com a mínim:


  • La denominació, el domicili, la duració i l’àmbit territorial de l’activitat cooperativitzada, la qual haurà de desenvolupar-se “majoritàriament” en el territori de la Comunitat Valenciana. S’haurà d’advertir que junt a la denominació figurarà necessàriament l’expressió “Cooperativa Valenciana” o, en la seua forma abreviada, “Coop. V.”.
  • L’objecte social o activitats sòcio-econòmiques per les que es crea la cooperativa.
  • El capital social mínim, amb les consideracions que veurem al capítol 6.1.
  • La quantitat i la forma d’acreditar l’aportació obligatòria de socis i sòcies al capital social, així com les condicions per al seu desembossament i remuneració, en el seu cas.
  • El règim de responsabilitat dels seus membres pels deutes socials (limitada o il·limitada, o bé si s’establix algun règim de responsabilitat addicional per al cas d’insolvència de la cooperativa).
  • Les condicions objectives per a exercir el dret a ingressar en la cooperativa i per a la baixa justificada.
  • Les condicions d’ingrés i baixa, així com l’estatut jurídic de socis de treball (l’anomenat “Estatut Professional del Soci”, que veurem al capítol 4) i el dels associats.
  • Els drets i deures del soci, i s’ha d’especificar necessàriament l’obligació de participació mínima en l’activitat de la cooperativa (per exemple, en una cooperativa de consumidors i usuaris, l’import mínim anual que la persona que siga sòcia haurà de comprar en la mateixa).
  • Les normes sobre composició, funcionament, procediment electoral i remoció dels òrgans socials.
  • Les normes o regles en funció de les quals es distribuirà l’excedent net i es realitzarà la imputació de las pèrdues de l’exercici.
  • Les normes sobre règim disciplinari i s’hauran d’especificar les infraccions lleus, les greus i les molt greus, així com les seues corresponents sancions.
  • Les causes de dissolució i les normes de liquidació.
  • La clàusula de sotmetiment a la mediació, a la conciliació prèvia i a l’arbitratge cooperatiu, quan la cooperativa vullga sotmetre’s, a estes institucions per a la resolució dels problemes o conflictes amb els seus socis, o d’estos amb aquella. Es tracta d’una menció voluntària, de manera que, si no s’establix, no existirà sotmetiment a l’arbitratge, conciliació o mediació, i s’ha d’establir de forma expressa si es vol fer per estes vies.
  • El règim de les seccions que es creen en la cooperativa.
  • La resta de matèries que, segons la Llei, hagen de regular els estatuts socials.

De manera voluntària, la cooperativa pot desenvolupar estos estatuts mitjançant un altre document anomenat Reglament de Règim Intern, que haurà de ser aprovat per l’assemblea general i el contingut del qual és definit completament pels socis, sent d’obligat compliment per a tots els membres de l’entitat. En este reglament es poden tractar, entre d’altres, temes  disciplinaris, l’estatut professional del soci o sòcia que treball en la cooperativa, les normes de producció i comercialització, així com tantes qüestions com considere oportú la cooperativa. El reglament té l’avantatge que és un document intern i, per tant, no requerix formalismes (no és precís elevar-lo a públic) ni és necessària la seua presentació davant el Registre, pel fet que la seua inscripció és merament voluntària. En qualsevol cas, ha de deixar-se ben clar que en este reglament no es pot regular cap matèria de manera diferent a com s’haja fet en els estatuts socials, per tindre rang inferior i tractar-se d’un instrument de desenvolupament dels mateixos, generalment utilitzat per a determinar i regular aspectes del dia a dia de la pròpia cooperativa.

COM ES CLASSIFIQUEN LES COOOPERATIVES?

A efectes d’aplicació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, les cooperatives podran classificar-se d’acord amb els següents criteris:

Per la seua base social:


  • Cooperatives de primer grau
  • Cooperatives de segon grau

Per la estructura socioeconòmica:


  • Cooperatives de producció, l’objectiu de les quals és augmentar la renda de les dones i homes que hi participen. Són les que associen xicotets empresaris o treballadors autònoms i les de treball associat.
  • Cooperatives de consum, l’objectiu de les quals és obtindré estalvis en les rendes de les persones sòcies.

Per la classe d’activitat que constituïsca el seu objecte social:


  • Cooperatives agràries
  • Cooperatives d’explotació comunitària de la terra
  • Altres cooperatives d’explotació en comú.
  • Cooperatives de treball associat.
  • Cooperatives de consumidors i usuaris.
  • Cooperatives de vivendes.
  • Cooperatives de despatxos i locals.
  • Cooperatives de crèdit.
  • Cooperatives amb secció de crèdit.
  • Cooperatives d’assegurances.
  • Cooperatives sanitàries.
  • Cooperatives de serveis empresarials i professionals.
  • Cooperatives d’ensenyament.
  • Cooperatives de transports.
  • Cooperatives d’integració social.
  • Cooperatives de serveis públics.

La relació anterior recull totes aquelles classes de cooperatives a les que el legislador valencià ha dedicat una regulació específica. No obstant això, aquesta classificació no impedix la lliure delimitació del seu objecte social pels estatuts de cada cooperativa. Més encara, la Llei preveu la possibilitat de crear cooperatives polivalents, l’objectiu social de les quals ha d’incloure activitats de diferents tipus, però en este cas s’han de destacar les activitats principals als efectes legals oportuns (per exemple, es podran constituir cooperatives polivalents de consumidors i usuaris i de treball associat, en les que la cooperativa tindrà un doble objecte social; d’una banda, proporcionar als seus socis i sòcies consumidors productes o serveis; i, d’una altra, facilitar un treball estable i en condicions als seus socis i sòcies de treball).

CLASSES DE SOCIS

La persona sòcia és aquella que, reunint els requisits necessaris i complint amb les apostacions econòmiques estipulades, es realitza l’activitat cooperativitzada. En les cooperatives de treball associa, esta figura s’anomena “soci treballador” (a qui en este manual es dedica un apartat independent, el 4.5).

El soci de treball és el treballador o treballadora amb contracte indefinit de qualsevol cooperativa, excepte les de treball associat que, si ho preveuen els estatuts i en les condicions que en ells s’indiquen, pot adquirir eixa condició. El seu tractament i regulació són els que corresponen al soci treballador de les cooperatives de treball associat. En alguns aspectes tenen una regulació específica, per exemple: la imputació de pèrdues que, en el seu cas, es faça, haurà de realitzar-se de tal manera que garantisca a estos socis i sòcies la percepció del salari mínim interprofessional o el mínim que fixen els estatuts.

L’associat és una forma de vinculació amb la cooperativa per mitjà de l’aportació de capital voluntari. Són persones (físiques o jurídiques) que no realitzen l’activitat cooperativitzada, només aporten capital (sempre de forma voluntària, ja que no se’ls pot exigir aportacions obligatòries) i no poden tindre, alhora, la condició de socis. De la mateixa manera, quan els propis socis i sòcies no poden seguir participant en l’activitat pròpia de la cooperativa per causar baixa justificada o obligatòria, poden convertir-se en associats i associades transformant la seua aportació a capital en voluntària. En la legislació anterior a 2003, les persones que es trobaven en esta última situació s’anomenaven “socis excedents”, però en l’actualitat la seua situació jurídica s’emmarca coherentment en la regulació que es fa de l’associat.

Els estatuts determinaran si la cooperativa vol introduir o no esta figura i, en el seu cas, les condicions en les que actuarà l’associat o associada.  En qualsevol cas, tindran els mateixos drets i obligacions que les persones sòcies (excepte la ja comentada impossibilitat de què se’ls puga exigir aportacions obligatòries i de realitzar activitats cooperativitzades) i amb les següents especialitats que hauran d’estar recollides en els estatuts socials:


  • Se’ls podrà reconèixer el dret de vot, però mai, en conjunt, podrà ser superior al 25% dels vots presents i representats en cada votació;
  • Podran ser membres del consell rector, sempre que nos superen una tercera part d’estos, però no podran ser administradors;
  • Les aportacions voluntàries seran retribuïdes de la mateixa manera que per a les persones sòcies; però, alternativament, se’ls podrà atribuir fins a un 45% dels excedents anuals com retribució, en proporció al capital desemborsat, i en eixe cas, les pèrdues de l’exercici seran suportades també per estos en la mateixa proporció.

També poden existir treballadors i treballadores assalariats contractats per la cooperativa, però en les cooperatives de treball associat, el seu nombre està limitat en funció del nombre de persones sòcies. En esta classe de cooperatives, nos es podran subscriure contractes de treball per temps indefinit en nombre superior al 10% respecte del total de sòcies i socis treballadors (excepte els que tinguen menys de deu socis, que podran subscriure’n un); l’incompliment d’esta limitació té implicacions fiscals.

QUÈ ÉS EL SOCI DE VINCULACIÓ DETERMINADA?

La relació dels socis i sòcies amb la cooperativa és, en principi, indefinida. No obstant això, és possible que hi haja persones amb una vinculació societària determinada, que són conegudes col·loquialment com a “socis temporals”.

Per a què existisquen en una cooperativa, és necessari primer que esta fugura estiga prevista en els estatuts socials i, en segon lloc, que es faça constar expressament el caràcter temporal en l’acord d’admissió del soci o la sòcia, indicant també el període de vinculació. Este període no podrà excedir de tres anys en el cas de sòcies i socis treballadors i de treball. Els seus drets i obligacions, així com els requisits per a la seua admissió, seran els mateixos que per a la resta de persones sòcies.

És important destacar que només podrà haver una cinquena part d’esta classe de socis respecte als que tenen una relació societària indefinida. La seua representació en assemblea igualment es limita a la cinquena part dels vots amb relació a la resta de socis. Pel que fa a la seua participació econòmica en la cooperativa també existixen especialitats:


  • No se’ls pot exigir una aportació obligatòria superior al 50% de l’eixida als socis (en el cas de què passen a tindre vinculació indefinida, serà aleshores quan se’ls podrà exigir la mateixa aportació obligatòria que per a la resta de persones sòcies).
  • No se’ls pot exigir quota d’ingrés fins que no es convertisquen, en el seu cas, en socis o sòcies de vinculació indefinida.

COM ES POT FORMAR PART D’UNA COOPERATIVA O DEIXAR DE PERTÀNYER A ELLA?

La cooperativa es regís pel principi de portes obertes, la qual cosa significa que no es pot negar l’accés a cap persona que complisca els requisits exigits per a ser sòcia, excepte causa justa derivada de l’activitat o objecte de la cooperativa. De la mateixa manera, tampoc es pot retindre en la cooperativa a cap persona que no vullga seguir sent sòcia.

És important destacar que l’admissió d’una persona com a sòcia de la cooperativa és una obligació per a esta, amb les excepcions anomenades, i correlativament és un dret per a qui aspira, i així apareix expressament recollit en la llei en l’article 20 anomenat “dret a l’admissió”.

La persona que estiga interessada en formar part d’una cooperativa haurà de:


  • Reunir els requisits legals. Són diferents segons la classe de cooperativa de la que es tracte i, a més, haurem de tindre en compte els que s’establisquen en els propis estatuts de l’entitat.
  • Desemborsar l’aportació obligatòria mínima exigida en els estatuts socials o en els acords de l’assemblea general i, en el seu cas, la quota d’ingrés, si és que la cooperativa té regulada als estatuts esta exigència.
  • Seguir el procediment de sol·licitud establit en la llei i en els estatuts de l’entitat.

En coherència amb el citat principi de portes obertes, sabem que existix llibertat d’entrada i d’eixida. Per tant, la persona sòcia podrà deixar de ser-ho quan vullga, encara que per a no lesionar els drets de la resta de socis o de tercers i evitar abusos, la cooperativa pot establir en els seus estatuts un període de permanència mínima obligatòria, que mai no serà superior m a cinc anys. Amb el mateix propòsit, la llei regula un procediment i uns terminis durant els quals, encara que la persona ja no siga sòcia de la cooperativa, seguix sent responsable de les obligacions que va contraure durant el temps en què ho va ser.

Al mateix temps, la llei també protegix als socis i sòcies per a què puguen abanonar la cooperativa de forma justificada si es donen determinades situacions, encara que es troben dins del període de permanènciao, la ley también protege a los socios y socias para que puedan abandonar la cooperativa de forma justificada si se dan determinadas situaciones, aunque se encuentren dentro del periodo de permanencia mínima obligatoria. La ley valenciana de cooperativas contempla como causas de baja justificada:


  • Imposició de noves obligacions o càrregues greument oneroses no previstes en els estatuts.
  • Modificacions substancials en la cooperativa (per exemple, el canvi de la classe de cooperativa o de l’objecte social, l’agreujament del règim de responsabilitat o les condicions de participació dels socis en l’activitat cooperativizada).
  • Acreditar la negativa reiterada per part de la cooperativa als drets que l’article 25 de la Llei reconeix a les persones sòcies (excepte, òbviament, el de rebre la liquidació en cas de baixa o liquidació, perquè el soci o sòcia ja ha causat baixa).
  • La no percepció d’una retribució mínima garantida estatutàriament. Aquesta necessita ser arreplegada expressament en els estatuts socials com a causa de baixa justificada. En cas contrari, no li la consideraria com a tal, tot i que els estatuts sí que contemplaren aqueixa retribució mínima.

A més, el soci causarà baixa obligatòria quan perda els requisits necessaris per a ser-ho conforme a la llei o els estatuts (és a dir, en aquest supòsit, la Llei deixa pràcticament plena llibertat als estatuts perquè regulen tals causes). La baixa obligatòria serà acordada, prèvia audiència de la persona interessada, pel consell rector, bé per iniciativa pròpia, o a petició del propi afectat o de qualsevol una altra persona sòcia.

D’altra banda, en la Llei (article 24) estan regulades les obligacions i responsabilitats pendents del soci en causar baixa (ben voluntària, ben obligatòria o en cas d’expulsió), com a mitjà de seguretat per a la cooperativa, tant jurídica com a econòmica (podent retenir la cooperativa, en garantia, les aportacions que haguera de reemborsar-li fins que es determinen els perjudicis, la qual cosa haurà de fer-se en el termini de tres mesos des de la data de tancament de l’exercici en què es causa baixa). En concret: tota persona sòcia respondrà dels deutes contrets per la cooperativa durant la seua permanència en ella, prèvia exclusió de l’haver-hi social, per termini de cinc anys des de la data de baixa o expulsió, i fins a l’import màxim que se li haguera reemborsat i, a més, seguirà obligada al compliment dels contractes i altres obligacions que específicament haguera assumit amb la cooperativa i que no s’extingeixen amb la baixa en la mateixa (pensem, per exemple, en un soci d’una cooperativa que, a més, tinga arrendat un local a la mateixa: hauria de seguir llogant el mateix tot i que deixara de ser soci, atès que aquesta obligació no *dimana de la condició societària sinó de l’acord entre parts, llevat que en el contracte s’especificara com a causa de resolució la baixa del soci en la cooperativa).

QUINS SÓN ELS DRETS DE LES PERSONES SÒCIES?

Al soci o sòcia, pel fet de ser-ho, se li atribueixen una sèrie de drets i obligacions respecte de la cooperativa. Els drets de les persones sòcies en la llei valenciana de cooperatives són:


  • Participar en l’activitat econòmica i social de la cooperativa sense cap discriminació i en la forma en la qual ho establisquen els estatuts socials.
  • Rebre la part corresponent de l’excedent d’exercici que siga repartible, en proporció a la seua activitat cooperativizada, que se li acreditarà en la forma que acorde l’assemblea general.
  • Cobrar, si escau, els interessos fixats per les aportacions socials.
  • Actualitzar el valor de les seues aportacions en les condicions que fixen la llei i els estatuts.
  • Obtenir la liquidació de la seua aportació en cas de baixa o de liquidació de la cooperativa.
  • Assistència, veu i vot en les assemblees generals.
  • Triar i ser triades per als càrrecs socials.
  • Ser informades en la forma regulada en l’article 26 de la Llei (entre altres drets, el de rebre còpia dels estatuts socials i, si ho hi haguera, reglament de règim interior, així com les seues modificacions; examinar en el domicili social la documentació que vaja a ser sotmesos a l’assemblea general; sol·licitar per escrit abans de l’assemblea, o verbalment en la mateixa, la informació que considere necessària; sol·licitar per escrit i rebre informació sobre la marxa de la cooperativa; sol·licitar i obtenir còpia de les actes de les assemblees generals; examinar el llibre registre de persones sòcies; ser notificat dels acords adoptats en la seua absència que suposen obligacions o càrregues greument oneroses no *revistos en els estatuts socials).
  • Els altres drets que s’establisquen en la llei o es deduïsquen de les normes.

En qualsevol cas, convé recordar que, en relació als drets referits al cobrament d’interessos per les aportacions socials i al de percebre les tornades (part de l’excedent de l’exercici), la cooperativa podrà optar per determinar en els estatuts que la persona sòcia tinga tals drets de forma directa i sense previ acord de l’assemblea general, o bé, podrà establir que els mateixos es tinguen sempre que cada exercici així ho acorde l’assemblea general. En funció de què es determine en els estatuts, el capital social de la cooperativa tindrà la consideració de passiu exigible (en el primer cas) o de fons propis (en el segon), tot la qual cosa s’analitzarà en el capítol dedicat a l’estructura econòmica i financera.

D’altra banda, són molt importants perquè es puguen exercitar correctament els drets (i complir degudament amb les obligacions) la comunicació i l’adequada circulació de la informació. Conscients d’açò, els legisladors han dotat d’ampli contingut el dret d’informació, que es regula en el citat article 26 de la Llei.

Finalment, si la persona sòcia considera que s’ha produït una vulneració dels seus drets per part de la cooperativa, podrà recórrer a els procediments legals o estatutàriament establits per a resoldre tals desavinences, i en aquest sentit, qualsevol acord del consell rector podrà ser recorregut davant l’assemblea general, la decisió de la qual esgotarà la via interna cooperativa, però si la cooperativa ho disposa així estatutàriament, aquest acord haurà de ser recorregut davant la comissió de recursos, òrgan que serà competent per a decidir el recurs i, en tal cas, serà aquest qui esgote la citada via interna. En aquest sentit, els estatuts socials, o un acord exprés posterior, podran preveure que, una vegada esgotada la via interna societària, les qüestions litigioses i reclamacions que puguen sorgir entre la cooperativa i els seus socis se sotmeten als procediments de mediació, conciliació o arbitratge cooperatius regulats en la Llei. A més, la vulneració per part de la cooperativa dels drets socials, a més de qualificar la baixa com justificada, com ja hem comentat, podrà donar lloc a la corresponent demanda judicial o arbitral per part del soci en reclamació dels danys i perjudicis que li hagen causat.

QUINES OBLIGACIONS HAN DE COMPLIR LES PERSONES SÒCIES?

El soci o sòcia d’una cooperativa tindrà les següents obligacions:


  • Desemborsar les aportacions compromeses en la forma prevista en els estatuts i els acords de l’assemblea general.
  • Assistir a les reunions dels òrgans socials.
  • Complir amb els acords socials vàlidament adoptats.
  • Participar en les activitats de la cooperativa tal com s’establisca en els estatuts, reglament de règim intern i acords d’assemblea general.
  • No realitzar activitats de competència amb la cooperativa, per compte propi o @ajeno, excepte autorització expressa de l’assemblea general o del consell rector.
  • Participar en les activitats de formació i promoció cooperativa.
  • Guardar secret sobre els assumptes i dades de la cooperativa quan la seua difusió puga perjudicar a la mateixa.
  • Els altres que resulten de la llei, els estatuts i els reglaments de règim intern d’aplicació.

És important tenir en compte que, pel fet de ser sòcia d’una cooperativa, una persona no pot deixar de complir amb determinades obligacions ni adoptar conductes o actituds perjudicials per a la seua empresa.

L’incompliment de les obligacions socials poden ser objecte de sanció disciplinària mitjançant el procediment legal i estatutàriament regulat, podent fins i tot donar lloc a l’expulsió. En aquest sentit, els estatuts socials hauran de regular les normes de disciplina social, les quals determinaran les infraccions lleus i greus, però per al cas d’infraccions molt greus (que poden portar aparellada la sanció més important, com és l’expulsió), necessàriament hauran de respectar-se les causes determinades en l’article 23 de la Llei i, per al cas de sòcies i socis treballadors, les especialitats que es contenen en l’article 89.6 de la citada Llei, de tal manera que no es poden regular altres causes d’infracció molt greu que les establides en aquests preceptes. En tots els casos d’expedients sancionadors, haurà de respectar-se escrupolosament el procediment que els estatuts han de tenir establit, respectant els mínims que la llei contempla per a les infraccions molt greus, especialment, els tràmits d’audiència i recursos.

LES COOPERATIVES DE TREBALL ASSOCIAT I LES SEUES PERSONES SÒCIES

Els socis de les cooperatives de treball associat, tant dones com a homes, es denominen soci trabajador.en aquestes cooperatives s’associen persones físiques (com a mínim, dues) que, mitjançant l’aportació del seu treball a temps parcial o complet, realitzen qualsevol activitat econòmica o professional per a produir béns o serveis destinats a terceros.su relació amb la cooperativa és societària, no laboral, si ben el fet de prestar treball fa que en aquestes cooperatives s’hagen de tenir en compte, a més del que s’establisca pel fet de ser soci o sòcia, determinats aspectes més específics, com són: La regulació de l’estatut professional del soci. En els estatuts socials, el reglament de règim interior o en els acords de l’assemblea general s’hauran de regular, com a mínim, les següents qüestions:


  • La forma d’organització del treball.
  • La mobilitat funcional i geogràfica.
  • La classificació professional.
  • El règim de festes, vacances i permisos.
  • La jornada, los turnos y el descanso semanal.
  • Les causes de suspensió o extinció de la prestació laboral
  • Les bestretes societàries (i, en el cas que una cooperativa de treball associat mantinga més del 80% de la seua facturació amb un únic client, o amb un únic grup d’empreses, la bestreta societària mínima que haurà de percebre la persona sòcia en còmput anual haurà de ser equivalent al salari mitjà de la zona, sector i categoria professional corresponent).
  • Els altres drets i obligacions que decidisca la cooperativa en matèria de prestació de treball.

En qualsevol cas, la regulació que els estatuts facen de la jornada, descans setmanal, festes, vacances, permisos i causes de suspensió o extinció de la relació laboral, haurà de respectar el mínim establit en la legislació estatal de cooperatives (actualment, articles 80 a 87 de la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives). En aquestes matèries, la referida Llei estatal de cooperatives serà d’aplicació supletòria en el no regulat per la Llei valenciana. No obstant açò, i com a especialitat, contràriament al que succeeix amb les cooperatives subjectes a la Llei estatal de cooperatives, quan una cooperativa valenciana tinga més de 500 socis treballadors o de treball, l’òrgan competent per a acordar l’extinció per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, serà el consell rector, i no l’assemblea general. Les normes de disciplina social relacionades amb la prestació de treball que s’estableixen per a aquest tipus de cooperatives, a més de les quals s’han d’observar com socios. Quant a les operacions amb tercers no socis, es respectaran els topalls que s’establisquen per a la contractació laboral. Així, el nombre de persones amb contracte de treball fix indefinit estarà limitat, ja que l’aspiració de la cooperativa ha de ser que les persones que treballen en la mateixa siguen sòcies, de manera que no podrà haver-hi més d’un 10% de contractacions indefinides respecte del nombre total de socis (encara que si la cooperativa tinguera entre tres i deu socis podrà contractar indefinidament a una persona), existint determinades excepcions per a aquest còmput establides en l’article 89.4 de la Llei (és a dir, que no es consideraran dins del límit), que són: les persones que renuncien a ser sòcies, les que s’incorporen per subrogació legal conforme a l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, les que són contractades per a ser posades a la disposició d’altres empreses usuàries -quan la cooperativa és una empresa de treball temporal-, o les persones amb discapacitat -llevat que la cooperativa siga d’integració social-. No obstant açò, les cooperatives de treball associat podran utilitzar qualsevol modalitat de contractació temporal de conformitat amb la normativa laboral, i sense més limitacions que les contingudes en la mateixa; tot açò, sense perjudici de les especialitats que referent a açò existeixen en matèria de protecció fiscal. Pel que fa a la condició de soci, la pèrdua de la mateixa implica directament el cessament en la prestació de treball; és a dir, una vegada es deixa de ser soci o sòcia, no es pot continuar treballant en la cooperativa. Les qüestions litigioses que sorgisquen entre la cooperativa i la persona sòcia podran sotmetre’s no solament a la jurisdicció laboral o civil (segons com pertocarà), sinó també a la mediació, conciliació o arbitratge cooperatius, sempre que conste clàusula expressa en els estatuts socials o s’haja acordat així en qualsevol altre moment. Quan una resolució judicial o arbitral declare, per contrariar una norma cooperativa, la nul·litat d’un acord d’expulsió relacionat amb la prestació de treball o els seus efectes, el consell rector podrà optar entre readmetre a la persona sòcia o indemnitzar-la, llevat que aquesta resolució declare de forma expressa i indubtable que s’ha vulnerat un dret fonamental de la persona sòcia, en aquest cas l’opció correspon a aquesta. A les cooperatives de treball associat amb dos persones sòcies, mentre romanguen en aqueixa situació, se’ls aplicaran determinades normes especials:


  • Tots els acords socials s’adoptaran necessàriament per unanimitat.
  • El consell rector tindrà solament dos membres, que es distribuiran els càrrecs de presidència i secretaria.
  • L’import de les aportacions de cada persona sòcia al capital no podrà ser superior al 50%.
  • La cooperativa podrà contractar persones assalariades sota modalitat de contractació temporal, però no podran celebrar-se contractes per temps indefinit.
  • No precisaran constituir comissió de recursos ni comissió de control de la gestió.
  • Podrà encomanar-se la liquidació d’aquestes cooperatives a una o dues persones sòcies liquidadores.
  • Quan la cooperativa estiga més de cinc anys sense incrementar el nombre de persones sòcies, vindrà obligada, a partir del següent exercici, a dotar addicionalment a la reserva obligatòria un dos i mitjà per mil de la seua xifra de negocis anual, i no podrà obtenir ajudes ni subvencions de la Generalitat (excepte les quals tinguen precisament com a finalitat la incorporació de noves persones sòcies).

L’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA COOPERATIVA

Els òrgans necessaris que ha de tenir la cooperativa són l’assemblea general i el consell rector i, quan es dissolga i entre en liquidació, a més, l’òrgan de liquidació. Quan la cooperativa tinga un nombre de persones sòcies inferior a deu, pot substituir al consell rector per un administrador o administradora única, o dues que actuen solidària o mancomunadament.

Els òrgans voluntaris són la comissió de recursos, la comissió de control de la gestió, la comissió executiva i, per a les cooperatives amb socis treballadors o de treball, el comitè social. A més, en les condicions que veurem més endavant, pot ser també obligatòria la designació de persones que s’ocupen de l’adreça, de l’assessoria lletrada i de l’auditoria de comptes.

L’ASSEMBLEA GENERAL

L’assemblea general de la cooperativa és la reunió de tots els socis i sòcies, constituïda per a deliberar i adoptar per majoria acords en les matèries de la seua competència. Aquests acords obliguen a totes les persones sòcies, fins i tot a les absents i dissidents, encara que davant determinats acords, que després es veuran, qualsevol soci o sòcia pot mostrar la seua disconformitat i causar baixa, quedant alliberat del seu compliment.

És competència exclusiva (de cap altre òrgan), inderogable (que no pot ser suprimida pels estatuts) i indelegable (que no es pot delegar en un altre òrgan) l’adopció dels següents acords:


  • Nomenament i revocació del consell rector, de les comissions delegades de l’assemblea general, i de les persones a les quals s’encomana l’auditoria de comptes o la liquidació.
  • Examen o censura de la gestió social, aprovació dels comptes, distribució d’excedents o imputació de pèrdues.
  • Imposició de noves aportacions obligatòries a capital i actualització del valor de les aportacions.
  • Emissió d’obligacions i títols participatius.
  • Modificació dels estatuts socials i aprovació o modificació del reglament de règim intern.
  • Fusió, escissió, transformació i dissolució.
  • Transmissions que suposen més del 20% de l’immobilitzat.
  • Creació, adhesió o baixa de consorcis i grups cooperatius o unions de cooperatives de caràcter econòmic, així com de les unions o federacions de caràcter representatiu.
  • Creació de cooperatives de segon grau o de crèdit, o adhesió a les mateixes, quan la subscripció de capital o altres obligacions econòmiques compromeses suposen, en el moment de la incorporació, més del 20 % dels fons propis de la cooperativa.
  • Regulació, creació o extinció de seccions de la cooperativa.
  • Exercici de l’acció social de responsabilitat contra els membres del consell rector, els auditors de comptes i les persones que integren l’òrgan de liquidació.

L’assemblea general de la cooperativa és la reunió de tots els socis i sòcies, constituïda per a deliberar i adoptar per majoria acords en les matèries de la seua competència. Aquests acords obliguen a totes les persones sòcies, fins i tot a les absents i dissidents, encara que davant determinats acords, que després es veuran, qualsevol soci o sòcia pot mostrar la seua disconformitat i causar baixa, quedant alliberat del seu compliment.

És competència exclusiva (de cap altre òrgan), inderogable (que no pot ser suprimida pels estatuts) i indelegable (que no es pot delegar en un altre òrgan) l’adopció dels següents acords:

A més, l’assemblea general podrà debatre i acordar assumptes que no siguen competència exclussiva d’un altre òrgan.

Classes d’assemblees generals

L’assemblea general pot ser ordinària o extraordinària. L’assemblea general ordinària ha de celebrar-se dins dels sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici econòmic i la seua ordre del dia haurà de contenir, almenys, els següents punts:


  • Examen o censura de l’informe de gestió.
  • Aprovació, si escau, dels comptes anuals corresponents a l’exercici econòmic.
  • Acord sobre la distribució del resultat econòmic.
  • Liquidació del pressupost de l’exercici anterior i aprovació del pla d’inversions del Fons de Formació i Promoció Cooperativa per a l’any en curs.

La resta d’assemblees generals tindran el caràcter d’extraordinàries, i la seua ordre del dia serà l’establit pels seus convocants. L’assemblea general tindrà el caràcter d’universal quan, estant presents o representades totes les persones sòcies, de forma espontània o mitjançant convocatòria no formal, decidisquen constituir-se en assemblea general, aprovant i signant totes les persones reunides l’ordre del dia i la llista d’assistents. Una vegada fet açò, no serà necessària la permanència de totes elles perquè l’assemblea puga continuar.

Finalment, en determinats suposats, com per exemple que la cooperativa tinga més de 500 persones sòcies, els estatuts poden regular que el funcionament de l’assemblea general es realitze mitjançant la convocatòria de juntes preparatòries i assemblees de delegats. En aquests casos, haurà d’atendre’s el procediment establit en l’article 39 de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.

Convocatòria de l’assemblea general.

L’assemblea general podrà ser convocada pel consell rector, bé a iniciativa pròpia, bé a petició de -almenys- un 10% de les persones sòcies, o -si la cooperativa tinguera més de cinc mil- de 500 d’elles, sent l’ordre del dia en tots dos casos el proposat pels socis i sòcies sol·licitants.

Requisits de la convocatòria


  • Anunci destacat en el domicili social i en cadascun dels centres de treball.
  • Carta enviada al domicili del soci o sòcia, o qualsevol altre sistema fixat per la cooperativa que assegure la recepció de la convocatòria per la persona destinatària. Concretament, si els estatuts ho preveuen, la cooperativa enviarà la convocatòria a la persona sòcia que formalment ho sol·licite, i a la seua elecció, per correu electrònic o postal, sent vàlida igualment la convocatòria efectuada en la pàgina web corporativa de la cooperativa que es regula en l’article 6 de la Llei.
  • Antelació mínima de 15 dies i màxima de 60 respecte a la data de la celebració.
  • Les cooperatives que tinguen més de 500 persones sòcies podran substituir la remissió de carta a les mateixes per la publicació de l’anunci de la convocatòria en almenys un periòdic de gran difusió en l’àmbit d’actuació de la cooperativa. Aquestes cooperatives, a més, podran establir estatutàriament que l’únic sistema de convocatòria d’assemblea general siga la seua publicació en la pàgina web corporativa i la seua remissió mitjançant correu electrònic a qui formalment ho sol·licite.
  • Indicació del lloc, dia i hora de la celebració en primera i en segona convocatòria, entre les quals haurà de transcórrer, com a mínim, mitja hora.
  • L’ordre del dia (assumptes a tractar), en el qual haurà d’afegir-se un punt que permeta fer suggeriments i preguntes al consell rector, i que contemplarà com a últim punt la decisió sobre l’aprovació de l’acta o l’ajornament de la mateixa.
  • Relació completa d’informació o documentació en els casos en què s’acompanye, o règim de consultes quan la mateixa es trobe a la disposició de les persones sòcies en el domicili social.

Constitució de l’assemblea

L’assemblea quedarà vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan assistisquen, presents o representades, més de la meitat de les persones sòcies, i, en segunda convocatòria, sempre que assistisquen un mínim del 10% de les mateixes (o 50 si la cooperativa té més de 500 socis). Els estatuts socials podran reforçar el quòrum d’assistència, que no podrà superar en segona convocatòria el 20%.

Podran assistir a l’assemblea els qui siguen socis en el moment de la convocatòria i conserven aquesta condició en el moment de la seua celebració, havent-se de tenir en compte que és un deure les persones sòcies l’assistir a les reunions dels òrgans socials. La taula de l’assemblea estarà formada per la persona que ostente la presidència i per qui exercisca la secretaria, que seran els qui ostenten aquests mateixos càrrecs en el consell rector (o pels qui els substituïsquen estatutàriament en cas d’absència).

Adopció d’acords

Per a deliberar i adoptar acords sobre un assumpte, serà indispensable que aquest conste en l’ordre del dia de la convocatòria o en l’aprovat a l’inici d’una assemblea general universal, excepte en els casos següents:


  1. La convocatòria d’una nova assemblea general, o la pròrroga de la qual s’està celebrant.
  2. La realització de verificació de comptes extraordinaris.
  3. L’exercici de l’acció de responsabilitat contra membres del consell rector, auditors de comptes o liquidadors.
  4. La revocació de membres del consell rector.

Els acords sobre els diferents assumptes de l’ordre del dia es poden prendre:


  • Per assentiment unànim.
  • Per votació, si ho sol·licita algun soci o sòcia:
    • a mà alçada
    • manifestació verbal del vot
    • secreta mitjançant paperetes, sempre que ho sol·licite el 10% de les persones sòcies assistents o 50 d’elles, o que afecte a la revocació de membres del consell rector.

Els acords queden adoptats quan voten a favor de la proposta més de la meitat dels vots presents i representats en l’assemblea, excepte para l’elecció de càrrecs, en els quals resultarà triat el candidat o candidata que obtinga major nombre de vots.

No obstant açò, determinats acords com la modificació d’estatuts, la revocació del consell rector sense prèvia constància en l’ordre del dia, i l’exercici de l’acció de responsabilitat contra membres del consell rector, requereixen una majoria de 2/3 dels vots presents i representats. En acords de major transcendència, a més d’aquesta majoria de 2/3, es requereix que l’assemblea haja sigut constituïda amb un quòrum d’assistència de, almenys, el 10% dels socis i sòcies de la cooperativa; és el cas dels acords relatius a la imposició de noves aportacions obligatòries o noves obligacions socials no previstes en els estatuts, la modificació de la classe de cooperativa o del seu objecte social, l’agreujament del règim de responsabilitat de les persones sòcies, la pròrroga de la societat, o la seua dissolució, fusió, escissió, transformació o cessió d’actius i passius.

Els estatuts podran autoritzar que l’assemblea general i els altres òrgans socials celebren les seues sessions per mitjans telemàtics, garantint-se en tot case el compliment dels requisits de constitució; la identitat de la persona sòcia i altres subjectes que participen en la reunió; la participació socis i sòcies en la deliberació i presa d’acords, així com en el plantejament de suggeriments i preguntes; l’exercici del dret de vot i, si escau, el secret del mateix.

El dret de vot de les persones sòcies

En les cooperatives de primer grau la regla general és que cada persona sòcia té un vot. No obstant açò l’anterior, constitueixen una excepció les cooperatives agroalimentàries, les de crèdit i les de serveis empresarials en les quals, si ho preveuen els estatuts, és admissible el vot plural limitat. El mateix ocorre en les cooperatives de segon grau.

Les socis i socis poden fer-se representar per a una assemblea concreta, mitjançant poder escrit en el qual es podran indicar les instruccions sobre cada assumpte de l’ordre del dia, per un altre soci o sòcia, pel cònjuge o persona amb qui convisquen, per ascendent, germà o germana. La representació és revocable. Cada soci o sòcia no podrà representar a més de dos absents.

L’acta de l’assemblea

El contingut de cada assemblea general s’arreplegarà en l’acta de la sessió, la qual anirà encapçalada per l’anunci de la convocatòria o l’ordre del dia decidit en constituir-se l’assemblea general universal. En l’acta es farà constar que es reuneix el quòrum mínim suficient per a la seua constitució, indicant si l’assemblea es constitueix en primera o segona convocatòria, així com un resum de les deliberacions sobre cada assumpte, les intervencions que s’haja sol·licitat que consten en acta i, finalment, els acords presos, indicant amb tota claredat els termes i resultats de la votació. L’acta anirà signada pels qui ostenten la presidència i la secretaria. Si l’acta no la inclou, s’acompanyarà la llista de persones sòcies i associades, presents o representades -amb expressió d’haver sigut comprovada tal representació-, en annex signat per la presidència i la secretaria i, si escau, per les altres persones que signen també l’acta.

L’acta de l’assemblea general ha de ser aprovada com a últim punt de l’ordre del dia, llevat que siga ajornada a petició de la taula, en aquest cas, correspondrà l’aprovació dins del termini de quinze dies al president i a dos persones sòcies designades per unanimitat entre les assistents (i, si no hi hagués unanimitat, afegint un representant de cada minoria que comprenga com a mínim un 10% dels socis assistents, presents o representats).

El titular de la secretaria incorporarà l’acta al llibre d’actes de l’assemblea general. Els administradors o administradores podran requerir presència notarial perquè estenga acta de l’assemblea i tindran obligació de fer-ho sempre que, amb cinc dies d’antelació al previst per a la celebració de l’assemblea, així ho sol·liciten persones sòcies que representen almenys el 5 % del total.

Impugnació d’acords socials

Podran ser impugnats els acords de l’assemblea general que siguen contraris a la llei, s’oposen als estatuts o lesionen, en benefici d’un o diversos socis, o de terceres persones, els interessos de la cooperativa.


  • Seran nuls els acords contraris a la llei. L’acció d’impugnació podrà ser exercitada per totes les persones sòcies, per membres del consell rector o de la comissió de control de la gestió, i per qualsevol tercera persona amb interès legítim. Aquesta acció caducarà en el termini d’un any, amb excepció dels acords que, per la seua causa o contingut, resulten contraris a l’ordre públic.
  • Els altres acords seran anul·lables. L’acció d’impugnació podrà ser exercitada per socis i sòcies assistents que haguessin fet constar, en l’acta de l’assemblea general o mitjançant document fefaent lliurat dins de les 48 hores següents, la seua oposició a l’acord; per persones sòcies absents i les que hagueren sigut il·legítimament privades del vot; així com per membres del consell rector o de la comissió de control de la gestió. L’acció caducarà als quaranta dies.

EL CONSELL RECTOR

Competencias.

El consell rector és l’òrgan de la cooperativa que, amb caràcter exclusiu i excloent, té una triple competència:


  • De govern: facultat legal de fer complir les disposicions legals, estatutàries i reglamentàries.
  • De representació: la voluntat del consell rector produeix efectes en l’esfera de la cooperativa i els seus acords l’obliguen enfront de tercers.
  • De gestió: conjunt de facultats d’administració del patrimoni de la cooperativa organitzat com a empresa.

Composició del consell rector, elecció dels càrrecs i cessament

Els estatuts han de fixar el nombre de components del consell rector, que no pot ser inferior a tres. Poden existir també membres suplents per a substituir als titulars en el supòsit de produir-se una vacant definitiva.

Els qui siguen membres del consell rector, i si escau els seus suplents, seran triats per l’assemblea general de la cooperativa entre les persones sòcies i en votació secreta. La distribució de càrrecs entre aquests membres la pot fer el propi consell rector o l’assemblea general, segons venja regulat pels estatuts. Si competeix al consell rector, la distribució haurà de limitar-se als consellers o conselleres i càrrecs que procedisca renovar-se en cada elecció.

Haurà d’existir almenys una persona que ostente la presidència i una altra titular de la secretaria. Els qui integren el consell rector han de ser socis o sòcies de la cooperativa i no estar sotmesos a cap incompatibilitat prevista en la Llei de Cooperatives. Són incompatibles entre sí els càrrecs de membre de consell rector i l’adreça.

La durada del mandat de les persones membres del consell rector i suplents s’ha de fixar en estatuts i pot ser per un període d’entre dos i sis anys, sense perjudici de la seua reelecció. Els consellers i conselleres poden cessar per mort, incapacitació, incompatibilitat, renúncia i revocació.


  • Funcionaris/as  alts càrrecs…..
  • Qui realitze activitats en competència o complementèries…
  • Concursats, fraccions, i persons inhabilitades per a càrrecs públics.
  • Conseller/a
  • Director/a

Funcionament del consell rector

El consell rector ha de reunir-se amb la periodicitat que establisquen els estatuts socials, que en cap cas serà superior a tres mesos i sempre que ho convoque qui ostente la presidència, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de qualsevol conseller o consellera. Es constitueix amb la presència majoritària dels seus components, sense que càpiga la representació. Els acords s’adopten pel vot favorable de més de la meitat dels assistents, llevat que la Llei exigisca una altra majoria. El vot de la persona que ostente la presidència podrà ser diriment en cas d’empat (vot de qualitat), si ho estableixen els estatuts.

Dels acords del consell rector estendrà acta la persona titular de la secretaria, que signaran, amb aquesta, qui ostente la presidència i almenys un altre conseller o consellera més. L’execució dels acords, excepte decisió contrària, és competència de la presidència, en nom del consell rector i mitjançant certificació de l’acord corresponent.

L’exercici del càrrec de membre del consell rector no dóna dret a retribució, si ben els estatuts poden preveure el pagament de dietes o la compensació de despeses, corresponent a l’assemblea la fixació de la seua quantia. Sí que podran ser retribuïts els càrrecs d’administrador o administradora única, administradors o administradores solidàries o mancomunades, conseller o consellera delegada, i membre de la comissió executiva. Podran ser impugnats els acords del consell rector que es consideren nuls o anul·lables.

Responsabilitat dels qui siguen membres del consell rector.

Els qui siguen membres del consell rector han d’exercir el càrrec amb la diligència d’un representant lleial i d’un ordenat gestor, i respectant els principis cooperatius; responen solidàriament davant la cooperativa, davant els socis i sòcies, i davant les terceres persones, del perjudici que causen per accions o omissions doloses o culposes, i sempre que s’extralimiten en les seues facultats.

Quedaran exempts de responsabilitat els qui proven que, no havent intervingut en l’adopció i execució de l’acte o acord lesiu, desconeixien la seua existència o, coneixent-la, van fer tot el convenient per a evitar el dany o, almenys, es van oposar expressament a aquell. No exonerarà d’aquesta responsabilitat el fet que l’assemblea general haja ordenat, consentit o autoritzat l’acte o acord, quan aquest siga competència exclusiva del consell rector.

L’acció de responsabilitat prescriurà als tres anys des del moment en què va poder ser exercitada, podent l’assemblea general adoptar l’acord d’exercitar-la, per majoria de 2/3 de les persones sòcies presents i representades, encara que no conste en l’ordre del dia.

LA COMISSIÓ DE RECURSOS

La comissió de recursos és un òrgan voluntari triat per l’assemblea general, la missió de la qual consisteix a resoldre les reclamacions de les persones sòcies sobre admissió, baixa, expulsió i exercici del poder disciplinari, contra els acords del consell rector, sense perjudici de la facultat de plantejar-los de nou davant l’assemblea general com a última instància interna de la cooperativa.

Estarà composta per un nombre entre tres i set persones sòcies, les quals no podran formar part simultàniament del consell rector ni ocupar l’adreça.

LA COMISSIÓ DE CONTROL DE LA GESTIÓ

És un altre òrgan voluntari de la cooperativa que tria l’assemblea general per a examinar la marxa de la cooperativa, les directrius generals i les decisions concretes adoptades pel consell rector que, bàsicament, guarden relació amb la gestió empresarial. Estarà composta per un nombre entre tres i set persones sòcies, que tampoc podran formar part simultàniament del consell rector ni ocupar l’adreça.

EL COMITÈ SOCIAL

En les cooperatives amb socis i sòcies treballadores o de treball, els estatuts poden preveure la seua existència. Els qui siguen membres del comitè social han de ser d’aquest tipus de socis i no podran ostentar al seu torn cap altre càrrec social. El seu paper és representar a sòcies i socis treballadors o de treball, amb funcions d’assessorament, informació i consulta del consell rector en tots aquells aspectes que afecten a la prestació del treball, emetent informe preceptiu quan es tracta de modificacions substancials de les condicions de treball.

EL DIRECTOR O DIRECTORA, L’ASSESSORIA LLETRADA I L’AUDITORIA DE COMPTES

En les cooperatives amb una xifra anual de negocis superior a tres milions d’euros, en les de crèdit i en les cooperatives amb secció de crèdit, el consell rector ha de designar necessàriament una persona que ocupe el càrrec de director o de conseller delegat, qui representarà a la cooperativa en tots els assumptes relatius al gir i tràfic d’aquesta.

Així mateix, les cooperatives que vengen obligades a sotmetre els seus comptes a auditoria externa, hauran de designar, per acord del consell rector, una persona que exercirà les tasques d’assessoria lletrada, qui signarà, dictaminant si són ajustats a dret, tots els acords de l’assemblea general i del consell rector en els quals concórrega qualsevol de les circumstàncies següents:


  • Que es puguen inscriure en qualsevol registre públic
  • Que afecten al règim d’altes i baixes i al règim disciplinari de socis i sòcies.
  • Els relatius a alienacions de béns d’immobilitzat en els casos en què siga competència de l’assemblea general (transmissió del conjunt de l’empresa o patrimoni de la cooperativa, integrat per l’actiu i passiu, o de tot l’actiu; o bé d’elements de l’immobilitzat que constituïsquen més del 20% del mateix).

Els comptes anuals i l’informe de gestió de l’exercici hauran de sotmetre’s a auditoria externa quan així ho exigisca la Llei d’Auditoria de Comptes. És a dir: les cooperatives en aquesta matèria estan sotmeses al mateix règim general que la resta de les societats.

 

ESTRUCTURA ECONÒMICA I FINANCIERA

El capital social de la cooperativa està integrat per les aportacions obligatòries i voluntàries de les persones que són sòcies i, si escau, associades. El capital social mínim per a constituir una cooperativa és de 3.000 €, integrat en aquesta última xifra mitjançant aportacions obligatòries totalment subscrites i desemborsades. En les cooperatives de primer grau, cap sòcia o soci pot tenir més del 45% del capital social.

Les aportacions han d’estar desemborsades, com a mínim, en un 25% en el moment de la constitució, sent la resta exigible, per acord del consell rector, en el termini màxim de 5 anys des de la seua subscripció. El següent exemple il·lustra les possibilitats en matèria de capital, a l’hora de constituir una cooperativa, complint les prescripcions legals:


  • Capital mínim estatutari = 12.000 €
  • Moment constitutiu = 3.000 €
    • Igual al mínim legal
    • Desemborsat el 25% de 12.000
    • Subscrit i desemborsat mitjançant aportacions obligatòries
    • Moment constitutiu = 3.000 €
  • Resta = 9.000 €
    • 5 anys de termini màxim per al seu desemborsament
    • Integrat per aportacions obligatòries i/o voluntàries.

El capital social de la cooperativa és variable, en funció de les altes i baixes de socis, sense necessitat de modificar els estatuts socials. Les aportacions socials, que no poden denominar-se accions, no confereixen cap dret a les persones sòcies sobre el patrimoni de la cooperativa, ni atribueixen quotes o parts de drets polítics, excepte casos especials previstos en la llei.

DIFERÈNCIES ENTRE APORTACIONS OBLIGATÒRIES I VOLUNTÀRIES

Aportacions obligatòries

Els estatuts fixen l’aportació mínima obligatòria per a ser soci o sòcia de la cooperativa, la quantia de la qual pot ser igual per a tots o proporcional a l’activitat cooperativizada realitzada per cadascun. Tota aportació obligatòria que excedisca de la quantia mínima exigible per a ser soci es considerarà aportació obligatòria addicional.

L’assemblea general pot imposar en qualsevol moment noves aportacions obligatòries, la subscripció de les quals poden cobrir les persones sòcies mitjançant aportacions voluntàries o obligatòries addicionals que tinguen.

Les persones que ingressen en una cooperativa ja constituïda no estaran obligades a fer aportacions superiors a les obligatòries exigibles en aquest moment, actualitzades, si escau, amb l’IPC. Les aportacions obligatòries poden ser actualitzades amb càrrec a reserves per a corregir els efectes de la inflació.

Aportacions voluntàries

Són aquelles aportacions acordades per l’assemblea general o pel consell rector la subscripció del qual i desemborsament és voluntari per als socis. En cas d’existir persones associades en una cooperativa, les aportacions per elles subscrites i desemborsades seran voluntàries. L’acord d’admissió d’aportacions voluntàries ha de fixar les condicions de subscripció, retribució i reemborsament, que en cap cas podrà ser inferior a tres anys.

REMUNERACIÓ I TRANSMISSIÓ DE LES APORTACIONS SOCIALS

Les aportacions obligatòries poden reportar interessos si ho preveuen els estatuts o ho acorda l’assemblea general, en cas que aquesta tinga atribuïda competència per a tal decisió, i sempre que existisquen resultats positius o fons de lliure disposició. En qualsevol cas, l’assemblea general serà la competent per a determinar, quan escaigui, el tipus d’interès o la fórmula per a calcular-ho. Per a les aportacions voluntàries serà l’acord d’emissió el que determine la seua retribució o el procediment per a calcular-la.

El tipus d’interès aplicable al capital no podrà ser superior a sis punts per sobre de l’interès legal dels diners. Les participacions obligatòries només poden transmetre’s entre socis, i les voluntàries són lliurement transmissibles entre socis i associats. En tots dos casos, la transmissió ha de ser comunicada al consell rector en el termini de quinze dies. En els casos de successió mortis causa, poden adquirir les participacions socials els hereus que ho sol·liciten.

REEMBORSAMENT DE LES APORTACIONS SOCIALS

Atès que els estatuts poden preveure i regular dos tipus diferents d’aportacions socials, obligatòries o voluntàries, la qualificació de les quals s’establirà en l’acord d’emissió, el seu reemborsament variarà segons el tipus que es tracte:


  • Aportacions amb dret de reemborsament
  • Aportacions el reemborsament de les quals pot ser refusat incondicionalment pel consell rector

Aportacions socials amb dret de reemborsament


  • Aportacions obligatòries. Tota persona sòcia té dret a exigir el reemborsament de les seues aportacions obligatòries en cas de baixa de la cooperativa, prèvia deducció de pèrdues. Podem assenyalar tres supòsits:
    • En cas d’expulsió, podrà aplicar-se una deducció no superior al 30% i el reemborsament es realitzarà en un termini no superior a 5 anys.
    • En els casos de baixa voluntària no justificada, la deducció màxima aplicable és del 20% i el màxim termini de reemborsament de 3 anys.
    • En la baixa voluntària justificada es reemborsarà íntegrament la liquidació de les aportacions, sense deducció alguna, en un termini no superior a 1 any.

En tots els casos en els quals la cooperativa es reserve un termini per al reemborsament, les aportacions reportaran a favor del soci o sòcia l’interès legal. En aquest supòsit, tant el termini per al reemborsament (1, 3 o 5 anys) com la meritació d’interessos s’explicaran des de la data del tancament de l’exercici en el qual es va produir la baixa. La seqüència per a la liquidació i el reemborsament de les aportacions obligatòries als socis és la següent:


  • Liquidació amb efectes al tancament de l’exercici social en el qual naix el dret al reemborsament.
    • Del valor acreditat es deduiran:
    • Pèrdues imputades o imputables a la persona sòcia
    • Altres responsabilitats previstes en la llei
  • Del valor liquidat es deduiran:
    • Els percentatges segons la classe de baixa (20 / 30 %)
  • En el termini de 2 mesos des de l’aprovació dels comptes anuals de l’exercici:
    • Notificació de l’import i de les operacions practicades per a la liquidació.
    • Fer efectiu el reemborsament, excepte acord d’ajornament.

Aportacions voluntàries. Les aportacions voluntàries es reemborsaran, liquidades (açò és, aplicades, si escau, les pèrdues imputades o imputables), en les condicions que determine l’acord que va aprovar la seua emissió. No els són aplicables les deduccions ni ajornaments derivats de la classe de baixa. Llevat que aquest acord haja previst un règim diferent, aquest tipus d’aportacions es reemborsaran en el moment en què la baixa haja d’assortir efectes.

Aportacions socials el reemborsament de les quals pot ser refusat incondicionalment pel consell rector

Qualsevol soci o sòcia té dret al reemborsament d’aquests tipus d’aportacions socials (obligatòries o voluntàries), però el consell rector pot refusar-ho i ajornar sine die el seu efectiu reintegrament fins a nova disposició. Se’ls aplica el mateix règim de liquidació (que no de reemborsament) establit per a les aportacions amb dret de reemborsament en cas de baixa o altres supòsits previstos en la Llei. Les particularitats del seu reemborsament són les següents:


  • Quan el consell rector acorde el seu reemborsament, el reintegrament s’ha de produir en el termini de 3 mesos, no sent aplicable els ajornaments pel tipus de baixa.
  • Els reintegraments es produiran per ordre d’antiguitat de les sol·licituds o, si escau, de la data de la baixa
  • En les cooperatives de treball associat els estatuts poden establir que els socis hagen d’adquirir les aportacions refusades pel consell rector en els casos de baixa en el termini de 6 mesos.

QUÈ ÉS L’ACTIVITAT COOPERATIVITZADA?

La necessària participació de socis i sòcies en l’activitat cooperativizada és l’emblema de la cooperativa, és la raó de ser de la mateixa, que es constitueix perquè les persones sòcies prenguen part activa en ella. Per açò, tot en la cooperativa està subordinat a aquesta participació, des de la incorporació del soci a la mateixa i la seua permanència, fins a la distribució dels excedents produïts o la imputació de les pèrdues.

L’activitat cooperativitzada amb terceres persones que no són sòcies.

Qualsevol cooperativa podrà realitzar amb tercers no socis l’activitat cooperativizada sense que el seu import supere el 50% de la realitzada amb les persones sòcies. No obstant açò, figuren expressament citats en la llei altres límits específics para determinades classes de cooperatives, com les agroalimentàries, les de treball associat o d’habitatges. Quan una cooperativa realitze activitats amb persones que no siguen sòcies ha de distingir comptablement els resultats de l’activitat amb els seus socis i amb els tercers, i destinar aquests últims a reserves. No obstant açò, independentment de les conseqüències fiscals, la llei autoritza a no distingir resultats cooperatius i extracooperatius, sempre que el 100% del resultat de l’exercici es destine a reserves.

Els resultats econòmics i les seues classes

En la cooperativa es poden donar tres classes de resultats:


  • Resultats ordinaris cooperatius, que són els propis de l’activitat cooperativizada amb sòcies i socis.
  • Resultats ordinaris extracooperatius, conseqüència de l’activitat realitzada amb terceres persones no sòcies.
  • Resultats extraordinaris, els que no procedisquen de l’activitat cooperativizada, com són, per exemple, els obtinguts per la venda de béns d’immobilitzat.

Els primers constitueixen els excedents cooperatius i els altres dos tipus de resultats són pròpiament beneficis.

Aplicació de resultats. El retorn cooperatiu

Els beneficis ordinaris extracooperatius i, almenys, el 50% dels extraordinaris es destinen a la reserva obligatòria o al fons de formació i promoció cooperativa. La resta dels beneficis extraordinaris podran destinar-se a la reserva voluntària. Els resultats ordinaris cooperatius que constitueixen els excedents nets disponibles es destinaran:


  • Un 20%, almenys, a la reserva obligatòria fins que aquesta aconseguisca la xifra del capital social subscrit al tancament de l’exercici.
  • Un 5%, com a mínim, al fons de formació i promoció cooperativa.
  • La resta podrà aplicar-se a reserves voluntàries, distribuir-se entre les persones sòcies en concepte de tornada, repartir-se entre treballadores i treballadors assalariats, o destinar-se a qualsevol dels fons anteriorment dits.

El retorn cooperatiu és, doncs, la part dels excedents cooperatius, una vegada fetes les dotacions obligatòries, que es distribueix a les persones sòcies en proporció a les operacions fetes per cadascuna amb la cooperativa durant l’exercici. La distribució de la tornada pot fer-se mitjançant el seu pagament en efectiu, mitjançant l’assignació d’aportacions al capital social (obligatòries o voluntàries), o mitjançant la creació d’un fons de tornades.

Les pèrdues extracooperatives i extraordinàries s’imputaran a la reserva obligatòria i a les reserves voluntàries. Les pèrdues derivades de l’activitat cooperativitzada amb les persones sòcies podran imputar-se aquestes (en proporció a les operacions realitzades per cadascuna d’elles en la cooperativa), a la reserva voluntària i a la reserva obligatòria. No obstant açò, amb l’objecte de dotar de solvència econòmica a la cooperativa, no es podrà disminuir la reserva obligatòria per sota del capital estatutari sense que s’impute simultàniament la pèrdua -en igual quantia- als socis, a la reserva voluntària o a tots dos.

FONS OBLIGATORIS EN LES COOPERATIVES

El fons de formació i promoció cooperativa

Les finalitats d’aquest fons són: la formació de les persones que participen en la cooperativa com a sòcies i treballadores de la mateixa en els principis i tècniques cooperatives, econòmiques i professionals; la promoció de les relacions inter-cooperatives; la difusió del cooperativisme; i la promoció cultural, professional i social de l’entorn local o de la comunitat en general. Aquest fons és irrepartible i inembargable excepte pels deutes contrets per al compliment de les seues finalitats.

LA RESERVA VOLUNTÀRIA

És una reserva de lliure disposició que pot ser regulada pels estatuts socials i que es constituirà per acord de l’assemblea general. Aquesta reserva tindrà el caràcter de *repartible i es destinarà a les finalitats previstes en els estatuts o, si aquests ho permeten, a la qual acorde l’assemblea general. Es dotarà amb la part de resultats cooperatius i extraordinaris que no tinga destinació obligatòria a altres fons.

QUOTES I ALTRES MITJANS DE FINANÇAMENT

Els estatuts socials o l’assemblea general poden establir i exigir als socis quotes d’ingrés i quotes periòdiques, ambdues no reemborsables. Les quotes d’ingrés s’integraran en la reserva obligatòria i la seua quantia no pot excedir del resultat de dividir aquesta reserva pel nombre persones sòcies, o pel nombre d’aportacions, segons vengen determinades les quotes per soci o per mòdul de participació. Les quotes periòdiques tenen la consideració d’ingressos ordinaris cooperatius de l’exercici en el qual es produeixen.

La Llei de Cooperatives faculta a l’assemblea general per a acordar altres mitjans de finançament voluntari de la cooperativa pels seus socis i associats, així com per a l’emissió d’obligacions o altres títols participatius. Convé ressaltar que els béns o fons lliurats pels socis i les sòcies per a la gestió cooperativa o la utilització dels seus serveis, no constitueixen aportacions socials, ni tampoc integren el patrimoni cooperatiu, llevat que estatutàriament s’establisca el contrari.

RÈGIM DE RESPONSABILITAT

La cooperativa respon dels seus deutes amb tot el seu patrimoni present i futur, excepte el corresponent al fons de formació i promoció cooperativa. Les persones sòcies assumeixen en la cooperativa dos tipus de responsabilitat:


  • Pels deutes socials de la cooperativa, en aquest cas la seua responsabilitat queda limitada a l’import nominal de les aportacions al capital social. Aquesta responsabilitat, prèvia exclusió de l’haver-hi social, roman per un període de cinc anys a explicar des de la data de la baixa o expulsió pels deutes contrets per la cooperativa mentre va ser soci o sòcia de la mateixa.
    • La responsabilitat originada per l’activitat cooperativitzada:
    • Per les obligacions que contraga un soci o sòcia en l’ús dels serveis cooperatius la seua responsabilitat serà il·limitada
    • La persona sòcia, en cas de baixa, seguirà obligada al compliment dels contractes i altres obligacions que haja assumit amb la cooperativa; en particular, pel compliment de l’activitat cooperativitzada compromesa abans de la seua baixa. Com a garantia de rescabalament dels perjudicis causats per aquest incompliment, la cooperativa podrà retenir la totalitat de les aportacions del soci fins que es determine l’import de tals perjudicis.
    • La persona sòcia ve obligada a reintegrar les pèrdues cooperatives imputades, en la forma i quantia establides per l’assemblea general. Els estatuts poden limitar aquesta responsabilitat a les bestretes rebudes més les seues aportacions a capital i participació en reserves repartibles.

QUINS BENEFICIS FISCALS TENEN LES COOPERATIVES?

Les cooperatives valencianes, igual que les restants cooperatives espanyoles (amb les especialitats previstes en els dos règims forals, basc i navarrès), gaudeixen d’un règim tributari propi i específic, que ve establit per una norma estatal, d’aplicació general a aquest tipus d’entitats: la Llei 20/1990, de 19 de desembre, sobre el Règim Fiscal de les Cooperatives (LRFC).

Aquesta Llei té com a objecte regular el règim fiscal de les cooperatives, i en el no previst en ella, resultaran d’aplicació les normes tributàries generals (impost de societats, imposat sobre el valor afegit, imposat sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, etcètera…). La citada LRFC és, per tant, una regla especial a aplicar sobre la base de les normes generals que constitueixen la Llei i Reglaments de cadascun dels impostos que afecten a les cooperatives.

CLASSIFICACIÓ DE LES COOPERATIVES SEGONS EL NIVELL DE PROTECCIÓ FISCAL

A efectes fiscals les cooperatives es classifiquen en tres grups, que suposen, en la pràctica, tres diferents nivells de protecció:


  • En primer lloc, el grau de protecció més baix o bàsic, aplicable a aquelles cooperatives que estant regularment constituïdes i inscrites en el Registre de Cooperatives, han incorregut en alguna causa de pèrdua de protecció fiscal.
  • En segon lloc, el grau mitjà de protecció, aplicable a les “cooperatives fiscalment protegides”, que són totes, pel nero fet de ser-ho, i sempre que no hagen incorregut en cap causa de pèrdua de la protecció.
  • I en tercer i últim lloc, el grau màxim de protecció, que només resulta d’aplicació a un determinat grup de cooperatives, com analitzarem a continuació.

Cooperatives fiscalment no protegides.

Són aquelles cooperatives que, havent sigut constituïdes de forma regular i estant inscrites en el Registre de Cooperatives, han incorregut en alguna de les 16 circumstàncies previstes en l’article 13 de la Llei 20/1990 (LRFC), i per tant, han perdut la consideració de cooperativa fiscalment protegida.

      >> Règim fiscal. El fet de perdre la “protecció” no significa exactament que no tinga dret a cap “tracte especial”, atès que, àdhuc malgrat aquesta “sanció” (que en la pràctica suposarà que se li apliquen les normes generals tributàries), sí que li resultaran d’aplicació les normes especials contingudes en matèria d’Impost de societats en els articles 15 a 29 de la LRFC, a saber:


  • Podran minorar la base imposable de l’impost en el 50% de la part dels resultats que de forma obligatòria es destinen a la reserva obligatòria.
  • Podran deduir com a despesa les quantitats que, amb càrrec als excedents, destinen obligatòriament al fons de formació i promoció cooperativa.
  • No obstant açò, tributaran al tipus general de l’impost respecte de tots els resultats que obtinguen, cooperatius o extracooperatius.

Ha d’advertir-se que la pèrdua de la protecció fiscal no és definitiva i perpètua, sinó que solament subsisteix mentre persistisca la circumstància tipificada com a causa de pèrdua d’aquesta protecció. Per açò, una cooperativa que siga no protegida pot tornar a ser protegida; en definitiva, pot tornar a gaudir dels beneficis fiscals que es detallen en els dos punts següents, des del moment en què desaparega la “causa” que ha suposat perdre aquesta protecció. Per exemple: si la causa és el fet d’haver aplicat durant un exercici quantitats del fons de formació i promoció cooperativa a finalitats diferents de les previstes per la Llei, es perdrà la protecció aqueix exercici, però si el següent no es produeix aquesta infracció, es torna a “recuperar” la protecció, i açò, sense necessitat de cap declaració expressa en aquest sentit per part de l’Administració.

Cooperatives fiscalment protegides.

Són totes les cooperatives que s’ajusten als principis i disposicions de la legislació cooperativa que els resulta aplicable, la qual cosa significa que estan regularment constituïdes i inscrites en el Registre de Cooperatives, i que no han incorregut en cap causa de pèrdua de la protecció prevista en l’article 13 de la LRFC.

            >> Beneficis fiscals aplicables. Aquestes cooperatives, que en principi són totes, a més de resultar-los d’aplicació les regles especials abans comentades en relació amb l’Impost de societats per a les cooperatives no protegides (articles 15 a 29 *LRFC), tindran dret a gaudir dels següents beneficis fiscals, contemplats en l’article 33 LRFC:


  • En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), exempció en els actes de constitució, ampliació de capital, fusió i escissió, així com en la constitució i cancel·lació de préstecs (del tipus que siga, fins i tot els representats per obligacions: per exemple, un préstec amb garantia hipotecària d’un local de la seua propietat). Igualment, exempció per a les adquisicions de béns i drets que s’integren en el fons de formació i promoció cooperativa per al compliment de les seues finalitats.
  • En l’Impost de societats, s’aplicarà un tipus de gravamen diferent en funció de cada tipus de rendiment:
    •   Base imposable, positiva o negativa, dels resultats extracooperatius: tipus general de l’impost del 25% (no obstant açò, quan la cooperativa siga de nova creació, tributarà al 15% durant els dos primers exercicis en els quals obtinga beneficis).
    • -Base imposable, positiva o negativa, corresponent als resultats cooperatius: tipus del 20% (excepte para les cooperatives de crèdit en les quals serà el 25%).
  • En l’Impost sobre Activitats Econòmiques gaudiran d’una bonificació general del 95% en la quota (i, si escau, en els recàrrecs). No obstant açò, aquelles cooperatives que durant l’exercici anterior hagen tingut un volum d’operacions inferior a la quantitat d’un milió d’euros, no hauran de pagar aquest impost, per estar exemptes del mateix; les que superen aquest límit hauran de pagar, però tindran dret a la citada bonificació del 95%. Igualment, gaudiran d’exempció total en el pagament de l’impost, siga el que siga el seu volum d’operacions, les cooperatives de nova creació durant els dos primers exercicis.
  • En l’Impost sobre Béns Immobles de naturalesa rústica, gaudiran d’una bonificació del 95% en la quota (i si escau, els recàrrecs) les cooperatives agràries i les d’explotació comunitària de la terra (no, per tant, les restants classes de cooperatives).
  • Les operacions de fusió o escissió realitzades per les cooperatives conforme al que es disposa en la Llei de l’Impost de societats, tindran dret a gaudir dels beneficis fiscals previstos en aquesta Llei en el seu grau màxim.

Cooperatives especialment protegides.

Existeix un grup qualificat de cooperatives a les quals la Llei atorga una protecció en el seu grau més ampli, i per tant, només aquestes classes de cooperatives podran gaudir dels majors beneficis que la LRFC els concedeix. Són les següents:


  • Cooperatives de treball associat
  • Cooperatives agràries
  • Cooperatives d’explotació comunitària de la terra
  • Cooperatives del mar
  • Cooperatives de consumidors i usuaris

             >> Beneficis fiscals. Aquestes cinc classes de cooperatives gaudeixen, a més dels ja reconeguts a les cooperatives no protegides i a les protegides, dels beneficis fiscals següents:


  • En l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats(ITPAJD), exempció per a les operacions d’adquisició de béns i drets destinats directament al compliment de les seues finalitats socials i estatutaris. En la pràctica, aquest benefici suposa que quasi totes les adquisicions de béns (mobles o immobles) que tinguen relació directa amb les “finalitats socials o estatutaris” de la cooperativa estaran exemptes, la qual cosa significa que no pagaran l’actual 10% previst per a les transmissions patrimonials oneroses de béns immobles (o el 6% per a les adquisicions de béns mobles), ni l’1,5% previst per als actes jurídics documentats (si l’operació estiguera gravada amb l’IVA, que seria del 2% si s’haguera renunciat a l’exempció en aquest impost). Per exemple, una cooperativa agrària que compre a un particular un local comercial on instal·lar el seu magatzem per a donar servei als seus socis i sòcies no haurà de tributar per aquest impost, atès que aqueixa adquisició es destina directament al compliment de la seua fi social; o una cooperativa de treball associat dedicada a la fabricació de mobles que compre una maquinària usada a un particular, tampoc pagaria l’impost.
  • En l’Impost de societats, bonificació del 50% de la quota íntegra. Aquesta bonificació suposa que les cooperatives especialment protegides tributaran als següents tipus efectius en aquest impost (enfront del tipus general del 25%):
    • Al tipus del 12´5%, per als rendiments extracooperatius (per a les cooperatives de nova creació, serà el 7,5% durant els dos primers exercicis en els quals obtinga beneficis).
    • Al tipus del 10% per als rendiments cooperatius.

PÈRDUA DElS BENEFICIS FISCALS

Les cooperatives tenen dret a gaudir dels beneficis fiscals citats en el punt anterior, sense necessitat d’una prèvia declaració per part de l’Administració Tributària, en tractar-se d’exempcions o bonificacions no pregades o d’aplicació automàtica. No obstant açò, aquests beneficis fiscals poden perdre’s en un determinat exercici si la cooperativa incorre en qualsevol de les causes de pèrdua dels mateixos que es contemplen en l’article 13 de la LRFC. Les citades causes per les quals la cooperativa perdrà la protecció són:


  1. No efectuar les dotacions al fons de reserva obligatori (reserva obligatòria en la terminologia de la llei valenciana) i al d’educació i promoció cooperativa (formació i promoció en la llei valenciana), en els supòsits, condicions i per la quantia exigida en les disposicions cooperatives.
  2. Repartir entre les persones sòcies els fons de reserva que tinguen caràcter de irrepartibles durant la vida de la societat i l’actiu sobrant en el moment de la seua liquidació.
  3. Aplicar quantitats del fons de formació i promoció cooperativa a finalitats diferents de les previstes per la Llei.
  4. Incomplir les normes reguladores de la destinació del resultat de la regularització del balanç de la cooperativa o de l’actualització de les aportacions de socis al capital social.
  5. Retribuir les aportacions al capital social de les persones sòcies o associades amb interessos superiors als màxims autoritzats en les normes legals, o superar tals límits en l’abonament d’interessos per demora en el supòsit de reemborsament d’aquestes aportacions o per les tornades cooperatives reportades i no repartits per incorporar-se a un fons especial constituït per acord de l’assemblea general.
  6. Acreditar les tornades socials als socis i sòcies en proporció diferent als lliuraments, activitats o serveis realitzats amb la cooperativa, o distribuir-los entre terceres persones no sòcies.
  7. No imputar les pèrdues de l’exercici econòmic o imputar-les vulnerant les normes establides en la Llei, els estatuts o els acords de l’assemblea general.
  8. Excedir els límits legals autoritzats per a les aportacions al capital social de socis o associats.
  9. Participar, en quantia superior al 10%, en el capital social d’entitats no cooperatives. No obstant açò, aquesta participació podrà aconseguir el 40% quan es tracte d’entitats que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la pròpia cooperativa. El conjunt d’aquestes participacions no podrà superar el 50% dels recursos propis de la cooperativa. El Ministeri d’Economia i Hisenda podrà autoritzar participacions superiors, sense pèrdua de la condició de cooperativa fiscalment protegida, en aquells casos en què es justifique que tal participació coadjuva al millor compliment de les finalitats socials cooperatives i no suposa una vulneració dels principis fonamentals d’actuació d’aquestes entitats.
  10. Realitzar operacions cooperativitzades amb terceres persones no sòcies, fora dels casos permesos en les lleis, així com incomplir les normes sobre comptabilització separada de tals operacions i destinació a la reserva obligatòria dels resultats obtinguts en la seua realització. Cap cooperativa, qualsevol que siga la seua classe, podrà realitzar un volum d’operacions amb tercers superior al 50% del total de la cooperativa, sense perdre la condició de cooperativa fiscalment protegida. Aquesta limitació no serà aplicable a les cooperatives agràries respecte de les operacions de subministrament de gasoil B a terceres persones no sòcies. A l’efecte de l’aplicació del límit establit en el paràgraf anterior, s’assimilen a les operacions amb persones sòcies els ingressos procedents de cooperatives de crèdit obtinguts per les seccions de crèdit de les cooperatives, així com les inversions en fons públics i en valors emesos per empreses públiques.
  11. Emprar a treballadors assalariats en nombre superior a l’autoritzat en les normes legals per aquelles cooperatives respecte de les quals existisca tal limitació.
  12. Tenir un nombre de persones sòcies inferior al previst en les normes legals, sense que es restablisca en un termini de sis mesos.
  13. Reduir el capital social a una quantitat inferior a la xifra mínima establida estatutàriament, sense que es restablisca en el termini de sis mesos.
  14. Paralitzar l’activitat cooperativitzada o mantenir inactius els òrgans socials durant dos anys, sense causa justificada.
  15. Concloure l’empresa que constitueix el seu objecte o veure’s impossibilitada per a desenvolupar l’activitat cooperativitzada.
  16. No realitzar auditoria externa en els casos assenyalats en les normes legals.

No obstant açò anterior, els Delegats Especials d’Hisenda podran autoritzar excepcionalment a superació dels límits relatius a les operacions amb tercers i a la contractació de treballadors assalariats, quan la cooperativa necessite ampliar les seues activitats per circumstàncies excepcionals no imputables a la mateixa, i per termini i quantia determinada, havent-se de sol·licitar per escrit tal autorització, que es considerarà concedida si en el termini d’un mes no s’obté resposta (article 14 LRFC).

En relació amb els límits d’operacions amb terceres persones no sòcies, ha de tenir-se clar que, si se superen, es perd la protecció fiscal. No obstant açò, les cooperatives de consumidors i usuaris podran efectuar operacions amb tercers en percentatge superior al citat 50% sense perdre la seua protecció, sempre que tinguen un mínim de 30 de socis o sòcies de treball i almenys 50 socis o sòcies de consum per cada persona que siga sòcia de treball, complint respecte d’aquests socis de treball els requisits establits per als socis i sòcies treballadors en l’article 8.3 de la *LRFC (article 12.4 *LRFC). En aquest sentit, hem de destacar que les condicions que s’imposen a les cooperatives de treball associat en aquesta matèria són les següents:


  • Que el nombre de treballadores i treballadors assalariats amb contracte per temps indefinit no siga superior al 10% respecte del total de les persones sòcies (llevat que aquest total siga inferior a deu i superior a dos, en aquest cas la cooperativa podrà celebrar un contracte indefinit).
  • Que el nombre de persones assalariades que hagen sigut contractades sota qualsevol altra modalitat (temporals) no supere en còmput legal de jornades realitzades, el 20% de les realitzades per les persones sòcies.

S’haurà de tindre en compte que a l’efecte del còmput d’aquests dos percentatges (10% i 20%, respectivament) no es tindran en compte els següents col·lectius:


  • Persones amb contracte de treball en pràctiques, per a la formació en el treball o sota qualsevol altra fórmula establida per a la inserció laboral de joves
  • Sòcies i socis en situació de suspensió o excedència i persones que els substituïsquen
  • Treballadores i treballadors assalariats que una cooperativa haja de contractar per temps indefinit en compliment del que es disposa en l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors (Reial decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març) en els casos expressament autoritzats
  • Sòcies i socis en situació de prova.

QUÈ ÉS UNA COOPERATIVA DE SEGON GRAU?

Les cooperatives poden agrupar-se amb altres cooperatives i/o persones jurídiques en cooperatives de segon grau, per a desenvolupar, de manera cooperativitzat a favor dels seus integrants, qualsevol activitat econòmica. Les persones jurídiques que no siguen cooperatives no podran tenir en l’assemblea general de les cooperatives de segon grau un percentatge superior al 40% dels vots presents i representats, encara que açò no significa que el seu nombre o participació econòmica en la cooperativa de segon grau estiga limitada. A més de cooperatives i altres persones jurídiques, podran integrar-se directament en aquestes cooperatives els seus socis i sòcies de treball.

A les cooperatives de segon grau els són aplicable les mateixes normes establides al llarg de la Llei per a les cooperatives de primer grau, amb algunes particularitats previstes en la pròpia norma.

QUÈ ÉS UN GRUP COOPERATIU?

Es diu grup cooperatiu al conjunt format per diverses cooperatives de qualsevol classe i l’entitat capçalera del mateix. L’entitat capçalera del grup exercita facultats o emet instruccions d’obligat compliment per a les cooperatives agrupades, produint-se amb açò una unanimitat de decisió que pot afectar a diferents àmbits de gestió, administració o govern de les cooperatives agrupades. La responsabilitat derivada de les operacions que realitzen directament amb tercers les cooperatives del grup no aconseguiran a aquest, ni a les altres cooperatives que ho integren..

UNES ALTRES FÓRMULES D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA

Amb independència de les figures d’associació citades, les cooperatives podran constituir, de manera temporal o indefinida, societats i associacions, consorcis i unions, entre si o amb altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i formalitzar convenis i acords, per al millor compliment del seu objecte social i per a la defensa dels seus interessos.

Les cooperatives podran subscriure amb unes altres acords de intercooperación amb vista al compliment dels seus objectes socials, el contingut dels quals i resultat tindrà la consideració d’activitat cooperativizada.

PROCEDIMENTS DE FUSIÓ I ESCISIÓ ENTRE COOPERATIVES

Tant la fusió com l’escissió són dos processos de concentració cooperativa, ja que en tots dos es produeix la integració total o parcial de dues o més cooperatives. Mitjançant la fusió dues o més cooperatives s’integren, és a dir, fonen els seus patrimonis i els seus col·lectius socials en un solament, bé siga mitjançant la constitució d’una nova cooperativa amb dissolució -sense liquidació- de les fusionades (fusió pura), bé mitjançant l’absorció per part d’una d’elles (absorbent) de les altres cooperatives (absorbides) que es dissolen sense entrar en liquidació (fusió per absorció).

Així mateix, les entitats cooperatives podran fusionar-se amb societats civils o mercantils de qualsevol classe, sempre que no existisca una norma legal que ho prohibisca (fusió especial). En l’escissió la cooperativa divideix el seu patrimoni en dos o més parts. Cadascuna d’aquestes parts segregades es traspassarà en bloc a altres cooperatives de nova creació o ja existents. Quan el traspàs es produeix de totes les parts escindides la cooperativa originària queda dissolta sense liquidació. En un altre cas, continua la seua personalitat jurídica amb el patrimoni restant.

COM ES PODEN ASSOCIAR LES COOPERATIVES PER A UNIR ELS SEUS INTERESSOS?

Amb la finalitat de representar, defensar i promoure els seus interessos, les cooperatives poden associar-se lliure i voluntàriament en federacions. Les federacions estaran integrades majoritàriament per cooperatives valencianes. No obstant açò, podran també associar-se a elles cooperatives que, independentment de la legislació que els siga aplicable, duguen a terme activitat a la Comunitat Valenciana i tinguen en aquest territori un domicili o establiment permanent. Així mateix, podran integrar-se en les federacions aquelles associacions que estiguen constituïdes majoritàriament per cooperatives que reunisquen els citats requisits per a formar part d’una federació. Finalment, les federacions podran integrar unions sectorials que tinguen entre els seus associats, almenys, cinc cooperatives de la mateixa classe o sector d’activitat.

Particularment, en les federacions constituïdes per cooperatives agràries podran integrar-se les d’explotació comunitària de la terra i les societats agràries de transformació; i en les federacions constituïdes per cooperatives de treball associat podran fer-ho les d’explotació comunitària de la terra i les societats laborals. Així mateix, les cooperatives polivalents podran associar-se a tantes federacions com a classes d’activitat estiguen compreses en el seu objecte social.

Per a poder utilitzar la denominació de federació, aquestes entitats hauran d’agrupar, directament o a través d’associacions, almenys el 20% de les cooperatives de la classe o classes d’activitat que integren; i només podran emprar en la seua denominació el terme «Comunitat Valenciana», referit expressament aquesta classe o classes, les que acrediten associar el major nombre de cooperatives de cadascuna d’elles. Les finalitats per als quals naixen les federacions són els següents:


  • Representar als membres que associen.
  • Organitzar i finançar serveis d’assessorament, d’auditoria de comptes, d’assistència jurídica o tècnica i tots els que siguen convenients per als interessos dels seus membres.
  • Fomentar la formació i promoció cooperativa.

A les federacions els serà aplicable tot l’establit en la Llei per a la resta de cooperatives, excepte l’obligació de designar lletrat o lletrada assessora, i tindran les següents particularitats:


  • No poden exercir, per expressa prohibició, activitats econòmiques de risc i han de funcionar en règim de pressupost, incloent la contribució de les seues entitats sòcies al pressupost anual.
  • Per a cobrir les seues inversions d’immobilitzat podran tenir superàvit, que es destinarà obligatòriament a la reserva irrepartible.
  • Podran associar-se a entitats no lucratives sempre que realitzen activitats preparatòries, complementàries o subordinades a les de la pròpia federació.
  • El consell rector ha de presentar per a la seua aprovació per l’assemblea general, com a estats financers d’exercici, el balanç i la liquidació del pressupost i projecte de pressupost de l’exercici següent, a més de l’informe de gestió.
  • L’obligatori informe d’auditoria serà posat en coneixement de l’assemblea general.

QUÈ ÉS LA CONFEDERACIÓ DE COOPERATIVES VALENCIANES?

És el màxim òrgan de representació de les cooperatives i de les seues organitzacions de la Comunitat Valenciana. Formen part de la confederació totes les federacions de cooperatives existents a la Comunitat Valenciana.

També tenen dret a integrar-se en la confederació aquelles associacions de cooperatives que no formen part de cap federació. I, excepcionalment, podran associar-se directament cooperatives amb activitat cooperativiztada a la Comunitat Valenciana que tinguen la consideració legal de gran empresa, sempre que no pertanyen a alguna entitat associativa ja integrada en la confederació. Les finalitats de la Confederació són els següents:


  • Representar públicament al cooperativisme valencià.
  • Participar en la difusió dels principis cooperatius i estimular la formació i promoció cooperativa.
  • Organitzar serveis d’interès comú per a les cooperatives.
  • Establir relacions de col·laboració amb les organitzacions representatives del cooperativisme d’altres comunitats autònomes, així com amb les d’àmbit internacional i d’altres Estats, principalment europeus.
  • Establir relacions de col·laboració amb les empreses públiques, caixes d’estalvis i altres fundacions d’interès general, mútues d’assegurances, mutualitats de previsió social, societats laborals, societats agràries de transformació, i associacions de qualsevol classe, així com amb les organitzacions creades per aquestes entitats, amb la finalitat de coordinar i potenciar l’economia social.
  • Establir relacions amb els sindicats i les organitzacions empresarials.
  • Les restants funcions de representació, defensa i promoció del cooperativisme valencià que se li assignen en els seus estatuts i que li siguen encomanades en el futur pels poders públics.

COM ES DISSOL I ES LIQUIDA UNA COOPERATIVA?

.

La cooperativa quedarà dissolta per les causes previstes en l’article 81 de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana i, excepte els casos de fusió i escissió, entrarà en liquidació. Quan existisca causa de dissolució, els administradors hauran de convocar assemblea general en el termini de dos mesos des que s’aprecie la concurrència d’aquesta causa, i si no ho fessin o bé no es poguera celebrar (o si, celebrant-se, no es poguera adoptar l’acord), els mateixos administradors o qualsevol persona interessada podran sol·licitar la dissolució judicial de la cooperativa. L’acord de dissolució s’inscriurà en el Registre de Cooperatives en el termini d’un mes des que s’adopte (o es declare judicialment), i es publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un diari de gran difusió en el territori del domicili de la cooperativa.

La liquidació serà a càrrec dels socis o sòcies liquidadors que, en nombre de tres o de cinc, triarà l’assemblea general, podent fer-ho en el mateix acord de dissolució o en el termini de dos mesos des de l’entrada en liquidació (si la cooperativa tinguera solament dues persones sòcies, la liquidació podrà ser a càrrec d’una d’elles o de les dues). No obstant açò, si no es nomenaren o no es pogueren nomenar liquidadors, qualsevol persona que siga sòcia de la cooperativa o creditora de la mateixa, podrà sol·licitar del Consell Valencià de Cooperativisme que nomene les persones que exerciran aquesta funció (fins i tot aquest mateix Consell, o la conselleria competent en matèria de cooperatives, podran acordar tal nomenament d’ofici, en aquest cas podrà nomenar-se a una sola persona -sòcia o no- com a liquidadora).

Els liquidadors realitzaran inventari i balanç inicial de la liquidació i procediran a la realització i al pagament dels deutes. I, sempre que siga possible, s’intentarà vendre en bloc de l’empresa o les seues unitats productives, preferentment en pública subhasta, llevat que l’assemblea general aprove un altre sistema vàlid. A continuació, satisfaran a cada persona sòcia les reserves voluntàries repartibles, si les hi hagués; i després les seues aportacions líquides (actualitzades, si així s’haguera contemplat en estatuts), primer les voluntàries i després les obligatòries.

L’haver líquid resultant de la liquidació es posarà disposició de qui haja designat la cooperativa en els seus estatuts, que pot ser una altra cooperativa o cooperatives, la unió o federació a la qual aquest associada la mateixa, o la pròpia confederació de cooperatives de la Comunitat Valenciana. Si no existira aquesta designació, es posarà a la disposició del Consell Valencià del Cooperativisme perquè aquest ho destine a les finalitats de promoció i foment del cooperativisme que determine. Si la destinatària de l’haver-hi líquid fóra una altra cooperativa, necessàriament aquesta haurà d’incorporar-ho a la reserva obligatòria, amb un compromís de no disposar d’ell durant almenys 15 anys i sense que en aqueix termini es puguen imputar a aqueix haver-hi cap classe de pèrdues. Com a especialitat, qualsevol soci o sòcia de la cooperativa en liquidació que pretenga incorporar-se com a tal a una altra cooperativa, podrà exigir que l’import proporcional que li correspondria de l’haver-hi líquid resultant sobrant de la liquidació (calculat sobre el total de persones sòcies), s’ingresse en la reserva obligatòria de la cooperativa a la qual pretén incorporar-se, sense que dit importe puga superar la quantitat que supose la quota d’ingrés o, en els casos de fusió, la quota patrimonial.

CONVERTIR-SE EN COOPERATIVA O DEIXAR DE SER-HO

Les societats i agrupacions no cooperatives poden transformar-se en cooperatives, excepte prohibició legal expressa, mitjançant escriptura pública de transformació, el contingut de la qual expressarà tots els esments previstos per a la constitució d’una cooperativa. Aquesta escriptura s’inscriurà en el Registre de Cooperatives i en els altres registres que resulten pertinents segons la societat transformada. La transformació en cooperativa no altera el règim de responsabilitat de les persones que eren sòcies de l’entitat transformada pels deutes contrets per aquesta abans de la transformació, llevat que els creditors hagueren consentit expressament aquesta transformació.

D’altra banda, les cooperatives poden també transformar-se en societats civils o mercantils. En aquest cas, sense perjudici del que s’establisca en la normativa pròpia de la societat en la qual es transforme, la transformació requereix acord per majoria de 2/3 de l’assemblea general (amb el mateix quòrum que per a la modificació d’estatuts), publicació en el *Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en dos periòdics de gran difusió en el territori on la cooperativa tinga el seu domicili, així com escriptura pública que es presentarà en el Registre de Cooperatives per a inscriure la baixa corresponent.

En aquest cas de transformació de la cooperativa en un altre tipus de societat, la Llei estableix les garanties necessàries per a evitar el repartiment, a través de la nova societat, del patrimoni col·lectiu de la cooperativa que formen les seues reserves irrepartibles, donant-los la mateixa destinació que en haver-hi líquid resultant de la liquidació de la cooperativa que s’ha vist anteriorment. L’entitat resultant de la transformació i els qui siguen destinataris de l’haver-hi líquid social podran establir, de mutu acord, les condicions en què es farà efectiu el crèdit a aquests últims, i si no hi ha tal acord, el valor nominal de la reserva obligatòria s’acreditarà com a crèdit retribuït a un tipus igual a l’interès legal més tres punts), que es reemborsarà en el termini màxim de cinc anys.

Quan l’assemblea general acorde la transformació, establirà també la distribució de les participacions en el capital de la nova entitat, en proporció directa al capital desemborsat per cada soci o sòcia en la cooperativa (actualitzat si així s’ha determinat estatutàriament).

Finalment, el fons de formació i promoció cooperativa s’aplicarà a la finalitat prevista estatutàriament o, en defecte d’açò, a l’establida per al supòsit de liquidació de la cooperativa.

REQUISITS PER A L’EXTINCIÓ

La cooperativa quedarà extingida amb la seua cancel·lació en el Registre de Cooperatives mitjançant document públic, que incorporarà l’acord de l’assemblea general en què s’aprove el balanç final de liquidació i les operacions d’aquesta. Si la persona o persones que actuen com a liquidadores hagueren sigut nomenades d’ofici pel Consell Valencià del Cooperativisme o la conselleria competent en matèria de cooperatives, l’acord serà adoptat per l’òrgan que les haja designat.

Finalment, el fons de formació i promoció cooperativa s’aplicarà a la finalitat prevista estatutàriament o, en defecte d’açò, a l’establida per al supòsit de liquidació de la cooperativa

CONSELL VALENCIÀ DEL COOPERATIVISME. CONCILIACIÓ I ARBITRATGE COOPERATIUS

El Consell Valencià de Cooperativisme es crea com a òrgan de promoció, assessorament i planificació de la política i legislació en matèria de cooperatives. Està regulat en el Decret 228/1996, de 10 de desembre. Es compon de forma bipartita per representants de la Generalitat i de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.

Les funcions del Consell Valencià del Cooperativisme són les següents:


  • Informar, dictaminar o formular proposicions sobre qualsevol disposició legal que puga afectar a les entitats cooperatives.
  • Fomentar i potenciar el cooperativisme i les relacions intercooperativas.
  • Participar en la difusió dels principis cooperatius i vetlar pel seu compliment, en particular per la utilització del fons d’educació i promoció cooperativa.
  • Fomentar l’educació i formació cooperativa.
  • Col·laborar en l’execució de la política del Consell de la Generalitat Valenciana en relació amb el cooperativisme.
  • Intervindre en els conflictes que es plantegen en matèria cooperativa, a través de la mediació, conciliació o arbitratge.

En la resolució dels conflictes que es plantegen entre entitats cooperatives o entre aquestes i els seus membres, el Consell Valencià del Cooperativisme exerceix una triple competència:


  1. La conciliació prèvia, de caràcter voluntari, a l’exercici d’accions davant els tribunals.
  2. L’arbitratge de dret o d’equitat. Caldrà que les parts en conflicte s’hagen obligat prèviament mitjançant conveni arbitral, en virtut de clàusula inserida en els estatuts socials de les cooperatives o fora d’aquests.
  3. La mediació entre les parts amb subjecció a la legislació comuna en la matèria.

COM DONEN SUPORT ELS PODERS PÚBLICS AL DESENVOLUPAMENT DEL COOPERATIVISME

La Generalitat Valenciana assumeix el compromís de realitzar una política de foment del cooperativisme i de les cooperatives, dins del més rigorós respecte al principi d’autonomia que informa aquestes entitats. D’acord amb els seus programes d’actuació, la Generalitat adopta les mesures necessàries per a promoure la constitució i el desenvolupament de cooperatives, de manera que puguen complir els seus objectius econòmics i socials, de conformitat amb els principis cooperatius.

Amb aquest objectiu, el Consell Valencià del Cooperativisme elaborarà un Pla de Suport i Foment del Cooperativisme com a instrument de planificació biennal de les polítiques de la Generalitat. El foment del cooperativisme per part del govern autonòmic valencià es duu a terme a través de:


  • La participació de les organitzacions representatives del cooperativisme en les institucions i òrgans públics dependents de la Generalitat.
  • El foment de la formació cooperativa mitjançant la formulació dels adequats programes per part el Consell Valencià del Cooperativisme, tant en l’execució i gestió com en el finançament.
  • La coordinació de totes les activitats de formació cooperativa.
  • El foment de les relacions intercooperativas.
  • El foment del cooperativisme a través de mesures específiques, així com mitjançant programes de suport a la creació i desenvolupament de les cooperatives. Un exemple significatiu és la consideració de dret preferent que gaudeixen les cooperatives en cas d’empat en els concursos i subhastes convocats per l’administració pública valenciana en els quals participen.
  • L’accés a les ajudes i incentius establits per la Generalitat, equiparant-se les persones que siguen sòcies treballadores o de treball d’una cooperativa a les quals siguen empresaries o treballadores per compte d’altri, a la seua elecció.

Aquest compromís de recolzar el desenvolupament del cooperativisme des de l’Administració de la Generalitat es porta a efecte, anualment, mitjançant la publicació d’ordres de la conselleria competent, en les quals s’inclou la convocatoria de ayudas a la economía social  para cada ejercicio. El objeto de estas convocatorias es establecer un programa de incentivos y ayudas económicas destinado a promover, fomentar e impulsar el estudio y difusión de la economía social en la Comunitat Valenciana, así como a favorecer la creación, desarrollo y consolidación de sus empresas y entidades representativas, y del empleo en las mismas, de acuerdo con las consignaciones presupuestarias que a tal efecto establece la Ley de Presupuestos de la Generalitat Valenciana.

Generalment, les ajudes a l’economia social concedides per la Generalitat contemplen tres línies d’actuació:


  1. Ajudes per a actuacions portades a terme per empreses d’economia social
    • Integració sociolaboral en cooperatives i societats laborals
    • Assistència tècnica
    • Inversió en actius fixes
    • Creació de noves empreses integrades per socis treballadors o de treball
  1. Ajudes per a facilitar la seua aportació econòmica les persones que siguen o vagen a ser sòcies treballadores o de treball en empresas d’economia social
  1. Ajudes per a les actuacions de les entitats associatives o representatives de l’economia social valenciana i  institucions acadèmiques o científiques.
    • Suport a la realització d’activitats d’investigació, foment, formació i difusió de l’economia social.
    • Suport a les estructures representatives

QUÈ SÓN LES COOPERATIVES NO LUCRATIVES?

Les cooperatives que pel seu objecte, activitat i criteris econòmics de funcionament acrediten una funció social podran ser qualificades pel Registre de Cooperatives com a entitats no lucratives.

Es tracta per tant d’una qualificació especial que concedeix el Registre de Cooperatives. Per a obtenir-la, s’haurà de seguir el procediment establit i acreditar el compliment de determinats requisits.

En tot cas, es consideraran cooperatives no lucratives les que es dediquen principalment a la prestació o gestió de serveis socials, educatius, culturals, artístics, esportius o de temps lliure o uns altres d’interès col·lectiu o de titularitat pública; a la integració laboral de les persones que patisquen qualsevol classe d’exclusió social; o a altres activitats que tinguen per finalitat aconseguir la superació de situacions de marginació social de qualsevol índole.

Perquè una cooperativa siga qualificada com no lucrativa haurà de fer constar expressament en els seus estatuts:


  • L’absència d’ànim de lucre i la dedicació a una activitat d’interès social
  • Que els eventuals resultats positius que s’obtinguen no seran *repartibles entre les persones sòcies, sinó que es dedicaran a la consolidació i millora de la funció social de la cooperativa.
  • Les aportacions voluntàries que facen les persones sòcies al capital social no podran reportar interès algun, sense perjudici de la seua actualització en els termes establits en aquesta llei per a les aportacions obligatòries.
  • Les persones que siguen sòcies o treballadores de la cooperativa no podran percebre, en concepte de tornades o de salaris, més d’un cent setanta-cinc per cent dels salaris mitjans del sector.

Declaració d’utilitat pública

Les cooperatives i les seues entitats representatives podran sol·licitar a l’administració competent el seu reconeixement com a entitats d’utilitat pública.

INFRACCIONS I SANCIONS

La conselleria competent en matèria de cooperatives realitzarà la inspecció de les mateixes de la manera que reglamentàriament es determine.

Les infraccions a la legislació cooperativa seran objecte de sanció administrativa, prèvia instrucció de l’oportú expedient, sense perjudici de les conseqüències i responsabilitats civils, penals i d’un altre ordre que siguen procedents conforme a Dret.


INFRACCIONS LLEUS


  • El retard en el compliment de portar els llibres corporatius i de la comptabilitat, sempre que siga inferior a tres mesos, i es conserven les actes, documents probatoris i justificants.
  • El retard, no superior a tres mesos, en la legalització dels llibres de la cooperativa.
  • L’incompliment de les obligacions estatutàries quant a la puntual reunió dels òrgans socials, especialment del consell rector, sempre que la convocatòria no patisca una demora superior a dos mesos.
  • L’incompliment de l’obligació de lliurar puntualment a les persones sòcies títols o llibretes que acrediten les seues aportacions socials, o d’enviar l’extracte anual d’anotacions en compte del capital social, quan el retard no siga superior a tres mesos.


Sanció: Amonestació o multa d’entre 100 i 500 euros. La sanció d’amonestació només podrà imposar-se, per una sola vegada, per mers incompliments formals comeses per simple inobservança, sempre que siguen corregits sense intervenir requeriment previ administratiu, i haurà d’anar acompanyada de prevenció d’imposició, en endavant, de la sanció dinerària.


INFRACCIONS GREUS


  • L’incompliment de l’obligació d’inscriure en el Registre de Cooperatives el nomenament de càrrecs i altres documents previstos en l’article 18 de la Llei.
  • L’incompliment de les normes legals i estatutàries sobre puntual convocatòria de l’assemblea general ordinària, sobre renovació dels càrrecs socials, i sobre convocatòria d’assemblea general extraordinària a petició dels socis i sòcies que assenyala la Llei (10% de les persones sòcies o 500 d’elles si la cooperatives compta amb més de cinc mil), sempre que no puga qualificar-se com a lleu (és a dir, si el retard és inferior a dos mesos serà lleu, si és superior a aquest termini, greu).
  • L’incompliment de l’obligació d’inclusió, a petició de la minoria de persones sòcies que assenyala la Llei (10% o 50), temes en l’ordre del dia d’una assemblea ja convocada, i de sotmetre a debat i votació les propostes fetes per aquesta minoria.
  • No respectar els drets de la persona sòcia previstos en la Llei, inclusivament el dret d’informació.
  • L’incompliment de les normes arreplegades en la Llei sobre representació en el consell rector dels socis i sòcies de treball, i sobre participació mínima en l’excedent de l’exercici que la Llei i els estatuts els reconeguen.
  • L’incompliment de l’obligació estatutària de revaloritzar les aportacions socials.
  • L’incompliment de l’obligació d’afegir a la denominació social l’expressió «Cooperativa Valenciana», o les seues abreviatures i, si escau, els esments de «en constitució» i «en liquidació».
  • La no finalització de les operacions de liquidació d’una cooperativa dissolta en el termini màxim concedit per a açò per la Llei, llevat que, abans del venciment del termini, s’haja sol·licitat pròrroga del mateix o el relleu del càrrec de la persona liquidadora. També serà infracció greu l’incompliment de les obligacions legals que incumbisquen a les persones liquidadores, llevat que puguen qualificar-se com molt greus.


Sanció: Amonestació o multa d’entre 100 i 500 euros. La sanció d’amonestació només podrà imposar-se, per una sola vegada, per mers incompliments formals comeses per simple inobservança, sempre que siguen corregits sense intervenir requeriment previ administratiu, i haurà d’anar acompanyada de prevenció d’imposició, en endavant, de la sanció dinerària.


INFRACCIONS MOLT GREUS


  • La desvirtuació de la cooperativa, especialment quan es violen de forma reiterada els principis cooperatius reconeguts en la llei; o quan s’admeta com a sòcies a persones que legalment no poden ser-ho.
  • L’incompliment de les obligacions relatives a la documentació i comptabilitat de la cooperativa, especialment, les relatives a la llevança de llibres corporatius i de comptabilitat, sempre que no puguen qualificar-se com a infraccions lleus (és a dir, quan el retard siga inferior a tres mesos, serà lleu, mentre que si és superior serà molt greu).
  • L’incompliment de l’obligació de designar auditors de comptes i sotmetre a la seua verificació els estats financers i l’informe sobre la gestió de cada exercici en els terminis que la Llei assenyala.
  • L’incompliment en l’obligació de designar lletrat o lletrada assessora i de sotmetre al seu dictamen els acords dels òrgans socials que assenyala la Llei.
  • El pagament a les persones sòcies, directa o indirectament, d’interessos superiors al límit fixat en la Llei per les seues aportacions socials.
  • L’incompliment de les normes de la Llei relatives a la determinació dels resultats de l’exercici i de les seues assignacions, especialment les relatives a dotació del patrimoni irrepartible i imputació de pèrdues.
  • El pagament o acreditació de tornades a les persones sòcies en proporció a les seues aportacions al capital social o amb un altre criteri diferent al de la seua participació en les operacions socials.
  • La distribució, directa o indirecta, a les persones sòcies del patrimoni social irrepartible o de l’haver-hi líquid resultant de la liquidació.
  • La inversió dels recursos del fons de formació i promoció cooperativa en finalitats diferents als permesos per la Llei.
  • La revaloració de les aportacions socials per sobre dels límits permesos per la Llei.
  • La realització per part de membres dels òrgans d’administració, en el seu propi nom i interès o en el dels seus familiars fins al segon grau, d’operacions que puguen entrar en col·lisió amb els interessos de la cooperativa, excepte autorització prèvia i expressa de l’assemblea general.
  • La participació de membres dels òrgans d’administració de la cooperativa en la votació o en l’adopció d’acords relatius a decisions d’aquests òrgans, quan versen sobre matèries o assumptes en els quals l’administrador o administradora, o els seus familiars fins al segon grau inclusivament, puguen tenir interessos personals, encara que no siguen de naturalesa econòmica.
  • La no dissolució de la cooperativa quan existisca causa legal per a açò.
  • L’ obstaculització de la labor inspectora, igual que la destrucció o ocultació de les dades o documents sol·licitats per la inspecció.


Sanció: Multa entre 5.001 i 50.000 euros. A més de la referida multa, podrà imposar-se la sanció de desqualificació prevista en la Llei i, en cas de sanció als administradors o administradores, la inhabilitació per a exercir càrrecs cooperatius per un termini màxim de deu anys.

Sanció accessòria: prohibició d’obtindre subvencions o altres ajudes de la Generalitat, per un termini màxim de cinc anys.


 

 

 

REINCIDÈNCIA O INFRACCIÓ CONTINUADA

En el cas de reincidència o de la comissió d’una infracció continuada, la sanció serà imposada en el seu grau màxim, establint-se a aquests efectes tres trams iguals en les sancions de quantia divisible (per exemple, si la sanció va de 5.001 a 50.000 euros, cas de les molt greus, hi haurà tres trams: l’inferior, que anirà de 5.001 a 20.000 euros, el mitjà, de 20.001 a 35.000 euros, i el superior, de 35.001 a 50.000 euros).

A més, en el cas que la infracció persistisca o continue, la resolució sancionadora comminarà al cessament immediat de la mateixa, mitjançant la imposició d’una multa coercitiva (sanció addicional) d’un deu per cent (10%) de l’import de la sanció principal que s’haja imposat, i açò per cada setmana que continue la cooperativa en aquesta situació, computant-se els terminis des de l’endemà a la data en què la resolució sancionadora adquirisca fermesa (per exemple, si s’imposa a una cooperativa una sanció de 10.000 euros per una infracció molt greu, posem per cas per no haver nomenat lletrat o lletrada assessora, i una vegada ferma la sanció, perquè la cooperativa no la recorre o perquè ha sigut desestimat el seu recurs, si la cooperativa continua sense efectuar el citat nomenament, podran imposar-se-li multes d’1.000 euros per cada setmana que passe sense fer-ho).

COMISSIÓ DE LA INFRACCIÓ PER PRIMERA VEGADA

Quan no hi haja reincidència, la sanció s’imposarà en el seu grau mitjà, llevat que l’òrgan que haja d’imposar-la aprecie que haja d’imposar-se en el seu grau inferior, per haver-se reparat el dany causat, haver-se reposat les coses o els interessos als seus legítims titulars o persones creditores, o haver-se corregit la situació antijurídica creada per la infracció.

Els administradors o administradores podran ser sancionats per les infraccions arreplegades en aquest capítol quan resulten responsables en els termes establits en la Llei de Cooperatives (accions o omissions doloses o culposes, i sempre que s’extralimiten en les seues facultats).

PREINSCRIPCIÓ DE LES INFRACCIONS I CADUCITAT DEL  PROCEDIMIENT SANCIONADOR

Les infraccions prescriuen en terminis diferents, en funció de la gravetat de les mateixes. Així, les infraccions lleus prescriuen a l’any de la seua comissió, les greus als dos anys i les molt greus als tres anys.

Les pròpies sancions (és a dir, una vegada comesa la infracció i imposada la sanció, sense arribar a executar-se la mateixa) prescriuen, en qualsevol cas i totes elles, en el termini de tres anys des que van adquirir fermesa.

L’acció per a sancionar les infraccions caducarà si, una vegada iniciat l’expedient, aquest es paralitza per termini superior a tres mesos, per causes imputables a la pròpia Administració (sent aplicable les normes estatals sobre caducitat i la seua interrupció, i suspenent-se el còmput quan es realitzen diligències sol·licitades per les persones contra les quals es dirigisca l’expedient sancionador). En qualsevol cas, el termini màxim per a la resolució de l’expedient sancionador serà de sis mesos, per la qual cosa si transcorre el mateix sense haver-se resolt, per causes imputables a l’Administració, caducarà l’expedient.

COMPETÈNCIA SANCIONADORA

Podrà acordar la iniciació del procediment administratiu i la imposició de les sancions el director o directora territorial de la conselleria competent en matèria de cooperatives que corresponga en atenció al domicili de la cooperativa, amb independència del lloc de comissió dels fets constitutius d’infracció.

La imposició de les sancions per infraccions lleus correspondrà al mateix director o directora territorial que va acordar l’obertura del procediment sancionador; la de les sancions per infraccions greus, al titular de la direcció general competent en matèria de cooperatives; i les sancions per infraccions molt greus, així com la desqualificació, al conseller o consellera amb competències en matèria de cooperatives.

Les resolucions sancionadores dictades pels directors o directores territorials seran recurribles davant el titular de la direcció general, i les dictades per aquest davant el conseller o consellera. Les sancions imposades pel conseller o consellera solament podran ser recorregudes en reposició, en via administrativa.

TRÀMITS PREVIS DE CONSTITUCIÓ

SOL·LICITUD DE CERTIFICACIÓ NEGATIVA DE DENOMINACIÓ SOCIAL COINCIDENT

Són necessàries les certificacions dels registres autonòmic i estatal. El certificat estatal té una validesa de 6 mesos; transcorregut aquest termini, si no s’haguera constituït la cooperativa, hauria de sol·licitar-se una pròrroga de la reserva d’aquesta denominació i comprovar que tampoc aquesta s’haja utilitzat en el registre autonòmic.


On   

  • Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (oficina central). Conselleria competent en matèria de cooperatives.
  • Ministeri d’Ocupació i Seguritat Social. Registre de Societats Cooperatives.

Quan→ Abans de la constitució.

A més Este tràmit és gratuït.

APROVACIÓ D’ESTATUTS I ATORGAMENT D’ESCRIPTURA DE CONSTITUCIÓ


On   Notaria.

Quan→ En el termini de 6 mesos des de la certificació negativa estatal.

A més És aconsellable, una vegada redactats els estatuts i abans de la seua aprovació, la prèvia qualificació de l’escriptura per part del Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.

LIQUIDACIÓ DE l’IMPOST DE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDIQUES DOCUMENTATS (OPERACIONS SOCIETÀRIES)


Com→ En imprès normalitzat: model 600.

On Oficina d’Atenció al Contribuent de les Direccions Territorials de la conselleria competent en matèria d’Hisenda, i oficines liquidadores autoritzades.

Quan→ En el termini de 30 dias hàbils des de l’atorgament de l’escriptura.

A més Les cooperatives regularment constituïdes i inscrites al Registre de Cooperatives (per tant, cooperatives protegides fiscalment) estan exentes del pagament d’este impost, encara que han de presentar la corresponent autoliquidació.

INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE DE COOPERATIVES


On Registre de Cooperatives que corresponga en funció del domicili social.

Quan→ En el termini de 2 mesos des de l’atorgament de l’escriptura.

A més Este tràmit és gratuït.

En el termini d’un mes des de la presentació de l’escriptura, el Registre procedirà a la seua inscripció o denegació. En aquest últim cas, la cooperativa disposarà de dos mesos per a esmenar els defectes benvolguts en l’escriptura i sol·licitar novament la seua inscripció.