18 dic Les cooperatives, patrimoni immaterial de la humanitat
La Unesco acaba de declarar com a patrimoni immaterial de la humanitat, a instàncies del cooperativisme alemany, la idea i la pràctica de mancomunar interessos col·lectius en cooperatives. Un reconeixement merescut i alhora eclipsat. Merescut perquè l’agència de Nacions Unides reconeix l’aportació transformadora i universal del moviment cooperatiu, concretat en les cooperatives alemanyes, descrivint-les com entitats que “permeten la construcció de comunitats a través d’interessos i valors compartits, creant solucions innovadores als problemes socials, generant ocupació i ajudant a les persones a construir projectes”. I eclipsat perquè el recent reconeixement a les Falles, precisament en la mateixa reunió d’Addis Abeba, ha fet que esta bona notícia per al cooperativisme no tinga la repercusió que hauria d’haver tingut en una comunitat -com la valenciana- on les cooperatives són part de la història i idiosincràsia dels nostres pobles. Del reconeixement com a patrimoni de les Falles ens alegrem, clar que sí, però esta declaració en favor del cooperativisme alemany és la mostra de què les cooperatives estem fent economia d’una manera humanitzada i responsable.
Ser declarat patrimoni immaterial per una organització que es dedica a “orientar als pobles en una gestió més eficaç del seu propi desenvolupament, amb la finalitat de modernitzar i fer progressar a les nacions del món” suposa que, des d’ara, el cooperativisme forma part oficialment del patrimoni mundial comú, i això s’hauria de traduir en una major protecció per part dels governs a les cooperatives i a les organitzacions que vetllen per la seua continuïtat. Més ateses, més visibles i millor tractades.
No deixa de ser curiòs que este reconeixement haja vingut precisament de la mà d’Alemanya, la primera potència econòmica europea. Precisament açò és una prova més de que el cooperativisme no és, com sovint es vol fer vore, un moviment marginal ni útil només en societats desfavorides o en vies de desenvolupament, sinó una eina de primer nivell per a la prosperitat i el creixement econòmic en totes les societats, fins i tot aquelles més avançades.
D’ara endavant, la nostra feina té un nou segell que confirma que estem en el bon camí. Un camí que comença quan es desenvolupa eixa cultura particular basada en els principis cooperatius, en eixos valors universals que determinen la nostra identitat com a empresa: adhesió voluntària i oberta, gestió democràtica, participació econòmica dels socis, independència, educació, formació i informació, cooperació entre cooperatives i interés per la comunitat. És esta cultura pròpia la que ens fa ser diferents i la que ens permet treballar pensant en el bé comú i en la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental dels nostres projectes.
Ara més que mai estem en disposició de tornar a recordar als nostres polítics que les expectatives que l’Acord del Botànic va generar en el cooperativisme no estan del tot satisfetes, i que s’ha de filar més prim per tal d’aconseguir posar a les persones en el centre de l’economia. S’han fet avanços, sí, i els discursos ens sonen més pròxims, però encara falta concretar. La Unesco ens ha donat un nou argument, si és que feia falta, per a exigir als nostres governants que no retarden més la publicació del Pla de Suport i Foment del Cooperativisme Valencià, incomprensiblement ajornat des de fa ja quasi tres anys, per a que les cooperatives puguem contribuir com volem a la transformació del model econòmic i per a que la participació del cooperativisme en el diàleg social siga, per fi, una realitat.
Per Emili Villaescusa, president de la Confederació de la Comunitat Valenciana
