València, 29/01/2016.– L’estat de Andhra Pradesh, al sud-est de l’Índia, és l’àrea en la qual desenvolupa les seues activitats la Fundació Vicente Ferrer, la base de la qual d’operacions (el campus RDT, Rural Development Trust) es troba en districte d’Anantapuramu. Una delegació d’empresaris valencians, encapçalada pel director general de Cooperació i Solidaritat de la Generalitat i pel delegat de la fundació a València, ha viatjat recentment a l’Índia per a conèixer el treball d’esta ONGD.

Un terç d’esta delegació eren cooperativistes, entre ells: Vicent Diego, president de la Federació de Cooperatives de Vivendes; Salvador Escutia, president de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet; José María Company, director de relacions institucionals de Caixa Popular; i Nardi Alba, directora de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. En la delegació van participar també representants de destacades empreses, com Boluda, SPB, Nunsys i Tecnidex, a més del president de la CEV. Tots ells coincideixen a assenyalar que ha sigut un privilegi conèixer en primera persona aquesta experiència de transformació social i solidaritat.

El projecte que la Fundació Vicente Ferrer està duent a terme en aquesta regió de l’Índia es basa en tres pilars fonamentals: sanitat i nutrició, agricultura i educació. Fa 47 anys que Vicente Ferrer va arribar al districte d’Anantapuramu i va començar el seu treball per a eradicar la pobresa extrema en aquella zona. Després de quasi mig segle, la solidaritat espanyola esguita, en xicotets traços, aquestes terres àrides a 10.000 km de distància. Açò es percep clarament en arribar a el “territori Ferrer”: hui, superat ja un relleu generacional, pot constatar-se el canvi cultural que ha retornat la dignitat a la dona, ha posat en valor la importància de l’educació, ha fet habitables les vivendes, i ha millorat la salut de la població rural, fins al punt de convertir l’hospital de la Fundació en Bathalapalli en un centre de referència en tota l’Índia, particularment per al tractament de la sida. I tot a partir de l’aigua i la transformació que, amb ella, va poder fer-se per a l’aprofitament agrícola de les terres.

La delegació va començar el seu periple de cinc dies, entre el 21 i el 25 de gener, precisament en Bathalapalli, acompanyats per Anna, vídua de Vicente Ferrer i companya infatigable d’este des dels seus primers dies en Anantapuramu, hui presidenta de la Fundació. Malgrat la senzillesa i humilitat amb que es condueix, Anna Ferrer és tractada amb autèntica veneració per la població local. I es comprèn que així siga en veure el progrés que Vicente va portar a esta regió: no solament el citat hospital, també el centre d’atenció a xiquets amb paràlisi cerebral, els orfenats per a xiquets i xiquetes afectats pel VIH…

En els dies següents, la delegació va continuar visitant centres i aldees en els quals la Fundació ha desplegat la seua acció humanitària i d’impuls local: escoles, colònies d’habitatges, programa de nutrició, centre d’artesania per a dones amb discapacitat, embassaments, horts amb energia solar i reg per degoteig, i fins a una obra de teatre sobre l’espinós assumpte dels matrimonis precoços i la violència de gènere.

Rampuram, Chalakuru, Mamillapalli, Suddakuntapalli, Durgam, Samudram, Gantapuramu, *, Thanda, Buchaihgaripalli, Kothacheruvu, Ammavaripalli, Vadrahatti… Tots estos llocs van rebre la visita dels empresaris valencians, i en tots es repetien els gestos d’agraïment i de satisfacció: moltes dones i homes demanaven la paraula i es dirigien orgullosos als visitants estrangers per a donar-los les gràcies personalment per la seua ajuda i per a explicar la seua particular experiència.

Per a Nardi Alba, “la clau de l’èxit del treball de la Fundació Vicente Ferrer és que no està practicant la caritat, sinó la pedagogia: ha implicat a les persones i a les comunitats, de manera que elles mateixes estan convertint-se en les protagonistes del seu propi desenvolupament; i açò garanteix el seu futur”. I José María Company afig que “és de destacar l’eficaç gestió que l’ONG està fent en esta carrera de fons de quasi mig segle; és un projecte a llarg termini, i açò té un efecte multiplicador dels fons de solidaritat que arriben a l’Índia des de la Comunitat Valenciana”.

Solidaritat amb resultats

La Fundació Vicente Ferrer és una ONG de desenvolupament compromesa amb la millora de les condicions de vida de les comunitats més desfavorides de l’Índia, que avui està present en 3.235 pobles. Gràcies a la seua labor, quasi el 99% de les xiquetes i xiquets de les castes més baixes en aquests pobles estan escolaritzats, en un programa d’educació que ha permès també la construcció d’1.339 escoles pròpies i el finançament d’ampliacions en 80 col·legis del govern, a més de concedir 2.121 beques per a estudis universitaris i repartir 10.883 bicicletes per a facilitar el desplaçament als centres d’ensenyament secundari. També s’han construït 3.084 pantans, com a element primordial per a la generació d’una economia agrària que actualment es tradueix en 44.160 hectàrees de terra amb cultius hortícoles, que es beneficien a més de la instal·lació de sistemes de reg per aspersió i degoteig i de la generació d’energia amb sistemes fotovoltaics solars i biogàs. En l’àrea de sanitat, la Fundació compta amb 16 clíniques rurals i 5 hospitals, que es complementen amb una àmplia xarxa d’1.027 treballadors sanitaris i 69 infermera rurals que s’ocupen de l’atenció directa en els pobles. I, finalment, un total de 58.176 habitatges construïts o reconstruïdes. I el que és més important, encara que més difícil de quantificar: milions de vides que, gràcies a aquests projectes de desenvolupament, tenen avui garantida una existència digna i un futur sense foscor.

(Més informació sobre el treball de la Fundació Vicente Ferrer enwww.fundacionvicenteferrer.org)