04 oct Alguna cosa no va bé: a propòsit de l’Agenda 2030
València, 04-10-2023.-
Estem a l’Equador de l’Agenda 2030. Esta setmana s’han complit huit anys des que Nacions Unides aprovara els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Lamentablement, hui sabem que -a meitat de trajecte- cap dels ODS està en camí d’aconseguir-se. Des de fa diversos anys (des de la pandèmia, en realitat) el progrés ha començat a estancar-se, i fins i tot es registren reculades: milions de persones han tornat a caure en la pobresa, els conflictes armats es multipliquen, la desigualtat i la fam són cada vegada majors, i la crisi climàtica avança fora de control.
L’Agenda 2030 va nàixer com una idea de benestar futur compartida pels Estats, el sector privat i la societat civil: un pla d’acció per a transformar el món, amb el qual es pretén erradicar la fam, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de totes les persones. No obstant això, hui, amb metes cada vegada més llunyanes, l’Agenda comença a quedar relegada i fins i tot és qüestionada; i tenim exemples molt recents que mostren l’intent de polititzar el debat sobre aquesta qüestió.
Però qui pot estar en contra de tan nobles propòsits? El lògic semblaria que la resposta a esta pregunta fora “ningú” i, per descomptat, és segur que la ciutadania percep aquestes metes com una mica de sentit comú i d’elemental humanitat. Abans que la guerra a Ucraïna, la pandèmia i la crisi financera detingueren la línia de progrés, eren poques les veus que es deixaven sentir en contra de l’Agenda 2030. Ara la cosa ha canviat, i fins i tot la prestigiosa revista Nature exigia fa poc la revisió dels ODS per a fer-los més assequibles. I hi ha una part important de l’empresariat capitalista que està tractant de desacreditar l’Agenda, malgrat que -ja fora per convicció o perquè veren en això noves oportunitats de negoci- no van tardar a declarar-se ferms defensors del corrent de sostenibilitat que recorria l’opinió pública (recordem el gir que va donar en 2019 la Business Roundtable, integrada per grans empreses dels Estats Units, erradicant del seu discurs el culte al benefici per a sumar-se al carro de la sostenibilitat).
Així que l’Agenda 2030 està rebent pals per tots costats. Per això, ens sembla oportú declarar amb rotunditat que les cooperatives valencianes, fins i tot sabent que es tracta d’un full de ruta molt ambiciós, seguim compromeses amb l’Agenda 2030 i no entenem el progrés sense sostenibilitat. Sempre ho hem dit: la nostra aposta és una economia centrada en les persones, respectuosa amb l’entorn i basada en els principis ètics d’equitat i justícia.
Els ODS són el nostre escenari natural. De fet, no és casualitat que el mateix secretari general de l’ONU, António Guterres, en un informe del passat 17 de juliol, assegurara que “pels seus valors i els seus principis, les cooperatives són directament rellevants per al desenvolupament sostenible”. És més: l’informe de Guterres subratllava també que “les cooperatives han demostrat ser capaces de promoure el desenvolupament econòmic i social de totes les persones (…) Contribueixen a la inclusió social i a l’erradicació de la pobresa i la fam. Moltes han demostrat ser resilients, especialment en temps de crisi social i econòmica”. I concloïa: “Malgrat les enormes contribucions que poden fer (…) per a aconseguir el desenvolupament sostenible, les cooperatives continuen tenint un paper relativament xicotet en les polítiques i pràctiques econòmiques i socials”, raó per la qual el secretari general de Nacions Unides acabava recordant als Estats membres que “secundar i reforçar a les cooperatives per a convertir-les en empreses puixants augmentarà la seua capacitat per a facilitar el desenvolupament sostenible i el benestar econòmic i social”, per a això feia una sèrie de recomanacions que no reproduïm per raons d’espai.
De manera que ocupem la pole position per a recórrer l’única senda que concebem, perquè cap empresa -cooperativa o no- aconseguirà l’èxit empresarial sense un entorn sostenible. No obstant això, i sempre ho hem reconegut, ser cooperativa no és un passaport cap a l’ètica empresarial: la base és la idònia, però les cooperatives han de promoure i activar la sostenibilitat en cada decisió que prenen i en les pràctiques que desenvolupen.
Potser cal revisar els terminis, sí, però això no resta un àpex al nostre convenciment que l’Agenda 2030 és el camí. Un camí en el qual, efectivament, no cal deixar a ningú arrere.
Algo no va bien en la Agenda 2023 – Coopera – Las Provincias