02 nov Cooperativisme per a una recuperació resilient
València, 30-10-2020.- Més enllà de la covid-19 i del segon estat d’alarma recentment decretat, la vida continua. I l’actualitat de la Comunitat Valenciana passa estos dies -també- pels Pressupostos de 2021 per a la Generalitat, el projecte dels quals està a punt d’aprovar el Consell i que després recalaran per al seu debat en Les Corts fins a veure la llum a la fi d’any.
El relat ja consolidat entre les forces progressistes de govern, tant a Espanya com en la Comunitat, insisteix en un nou mantra per a l’era pospandemia: no es tracta de tornar, sinó de transformar. Europa no és aliena a este missatge, ni tampoc els organismes internacionals. L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), en la seua reunió anual celebrada esta mateixa setmana baix la presidència espanyola, ha llançat un missatge ben clar: Build back better. Este BBB ve a ser alguna cosa així com “reconstruir millor” o “treballar per a tornar millors”. Bé: estem tots d’acord que moltes coses no s’estaven fent bé i en què l’assot de la pandèmia ha sacsejat les nostres consciències i els nostres cervells per a fer-nos entendre (o encara no?) que hem de reeducar-nos, canviar el xip, i compondre una societat més igualitària, més incloent, més verda i més solidària. Però, en l’economia, en les empreses, què significa exactament “reconstruir per a ser millors”? parlem tots del mateix quan ens referim a això?.
Un bon test per a respondre a estes preguntes seran precisament els Pressupostos dels nostres governs. Si volem una economia més sostenible i més resilient, les polítiques públiques han d’acompanyar eixe propòsit. I ho direm ben clar: un govern amb vocació progressista no pot plantejar-se fer front a la recuperació econòmica i a la construcció d’un nou model productiu sense comptar amb les cooperatives. Perquè algunes coses ja estan inventades des de fa segles.
Ho diem fa temps: les cooperatives hem de ser part de la recuperació perquè som un soci idoni per a executar les polítiques de reconstrucció del Consell, perquè som la fórmula empresarial més genuïna per a integrar -cosa, per cert, imprescindible en l’etapa que ens espera- els interessos econòmics i socials. Per dir-ho d’una altra manera: les cooperatives mai hem perseguit el benefici econòmic a costa del benestar de les persones. Però és que, a més, hem demostrat històricament que som organitzativament més flexibles i socialment més innovadores i, a conseqüència d’això, més eficaces a l’hora de gestionar les crisis.
Encara que no amb la contundència que ens haguera agradat, el Alcem-ens (aquell acord per a la recuperació de la Comunitat en el qual Concoval va participar de gairell) ja recull algunes de les mesures plantejades per les cooperatives, compromisos que caldrà executar i -per tant- pressupostar.
Ens consta que la conselleria d’Economia Sostenible ha plantejat uns pressupostos raonables per a la promoció del cooperativisme valencià. Estem parlant de xifres sempre discretes, però que suposen un increment respecte a 2020. Just és reconéixer l’esforç del Botànic per millorar la dotació de les escanyolides partides destinades al foment l’economia social, que havien caigut en picat després de la crisi de 2008. Notable esforç, sí, però després del qual, encara en 2020, estem en xifres inferiors a les de fa tretze anys. Per a 2021 esperem un punt d’inflexió, una correcció que inicie una nova línia pressupostària ascendent que siga reflex del declarat desig de la Generalitat de promoure la contribució de les cooperatives a la recuperació i d’assegurar un entorn favorable per al seu desenvolupament.
També, cal dir-ho, necessitem el suport d’Espanya i d’Europa. El tan lloat Fons Europeu de Recuperació, que esperem com aigua de maig, ha d’arribar a les comunitats autònomes, ha de comptar amb la gestió des del territori, perquè d’una altra manera serà més que complicat aconseguir les expectatives generades i donar-li un ús òptim. Té raó el President de la Generalitat quan reclama a Madrid la gestió directa d’una part d’eixos fons europeus: ens fan molta falta en la Comunitat per a abordar el desafiament de transformar el model productiu i orientar-lo cap a una ponderació més adequada del seu impacte econòmic, social i mediambiental. Sostenibilitat, al cap i a la fi.
En este context, està a punt de veure la llum el segon pla biennal de suport i foment del cooperativisme, el Fent Cooperatives II, amb cinquanta mesures que constitueixen la guia per a impulsar el cooperativisme valencià i aplanar-li el camí perquè aporte el que està cridat a aportar en el desafiament global de transformar l’economia i fer-la més innovadora, més ecològica i més pròxima a la ciutadania. La memòria econòmica d’este pla inclourà les conclusions d’un estudi independent de les necessitats d’inversió en les cooperatives, en 2021 i 2022, per a aconseguir un bon nivell en eixe triple impacte al qual ens referíem i créixer de manera sostenible i, sobretot, resilient. Creguen-me que les necessitats pressupostàries que revela eixe informe estan molt per damunt de les xifres a les quals el cooperativisme està acostumat. I, per cert, els càlculs realitzats també proporcionen informació sobre l’efecte multiplicador -res menyspreable- que té la inversió pública en cooperatives. En síntesi: no volem tocar el el amb la mà, sinó un exercici de justícia i equitat.
Article al DIARIO.ES