19 des D’aquella pols, este fang: la doble dana cooperativa
València, 19-12-2024
És important comprendre que les cooperatives no som empreses com les altres perquè en elles el capital és secundari: és un instrument més de l’acció econòmica i no la fi en si mateix. Això porta amb si una sèrie de particularitats que no sempre acaben d’entendre’s bé en un entorn empresarial, social i polític que amb massa freqüència es deixa arrossegar per les relacions mercantils i sociolaborals més convencionals.
Així ha sigut també en ocasió de la lamentable catàstrofe que va assolar València el passat 29 d’octubre. A les cooperatives ens ha tocat la dana per partida doble: 478 de les nostres empreses s’han vist afectades, teníem quasi 11.000 treballadors en cooperatives de les zones sinistrades, i ara, a més, resulta que algunes de les mesures estrela dels nostres governants per a pal·liar l’impacte de la dana en les empreses s’apliquen a les cooperatives en condicions discriminatòries.
Però no és casualitat que no es conega bé la singularitat cooperativa, perquè és una fórmula que a penes s’estudia en els graus de Dret, Economia i Administració i Direcció d’Empreses; i ací està probablement una de les causes del seu desconeixement. Com es nota també que el cooperativisme no participa en les taules de diàleg social en les quals s’estan negociant les mesures extraordinàries per a la recuperació i reconstrucció després de la riuada.
Aquesta dana, que tantes coses ha deixat al descobert, ha posat també de manifest la invisibilització del cooperativisme, segur que involuntària, per part de les Admistracions, tant de l’estatal com de l’autonòmica. A ambdues, quan ens van cridar per a preguntar-nos què necessitàvem les cooperatives valencianes afectades pel temporal, els traslladem una primera i principal reclamació, que pràcticament era comprensiva de totes les altres propostes que els vam fer arribar. Els demanem, amb vehemència, que totes les mesures que s’arbitraren per a mitigar l’impacte de la dana tingueren en compte les particularitats de les empreses cooperatives i dels seus socis. No obstant això, no està sent així.
Ja tenim experiències prèvies en les quals normes de tant abast com la reforma laboral van haver de ser esmenades a posteriori per a introduir canvis que remogueren els perjudicis que la llei, en la seua primera redacció, causava a les cooperatives. I va ser per desconeixement, insistisc, no per voluntat del legislador, perquè els qui estaven asseguts a la taula negociadora es mouen en paràmetres distints als nostres. Ara, amb la dana tenim nous exemples que, desafortunadament, ens tornen a posar enfront del mateix espill. Davant el Ministeri de Treball i Economia Social, com a “ambaixador” de les cooperatives dins del Govern d’Espanya, hem manifestat dues coses. D’una banda, per a qualsevol fórmula empresarial existeix un sistema molt més àgil i senzill en la tramitació dels ERTO de força major, com és el cas d’aquesta dana; no obstant això, a les cooperatives se’ls exigeix per a la tramitació d’aquests ERTO, quan afecten socis treballadors, exactament el mateix que en un procediment per causes econòmiques ordinari. I, per si això fora poc, després ens trobem que en la regulació de les ajudes per a la reposició de vehicles danyats hi ha una relació detallada de fórmules jurídiques beneficiàries i, entre elles, han oblidat incloure a les cooperatives. Increïble, però cert.
La Generalitat, malgrat la bona disposició que mostren els seus responsables, tampoc encerta molt més. En el decret pel qual s’aproven les ajudes directes urgents a les empreses damnificades es contempla una compensació addicional per cada persona treballadora; i torna a obviar-se la singularitat cooperativa. Tal com està redactat, deixa fora als socis treballadors que hagen triat el règim d’autònoms, que es queden en uns llimbs sense sentit, ja que, ara com ara, no poden accedir ni a aquestes ajudes ni tampoc a les previstes per a les persones treballadores autònomes.
O se’ns castiga per ser cooperatives o se’ns invisibilitza. Amb coses així hem de bregar contínuament. Si la fórmula cooperativa no té la rellevància que mereix en els plans d’estudi i en els serveis públics i si, a més, el cooperativisme no pot participar amb veu pròpia en el diàleg social per a assegurar que les nostres inquietuds siguen adequadament exposades i ateses, aquestes són les conseqüències. D’aquella pols, este fang.
Encara sort que l’article 129 de la Constitució Espanyola diu que “els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives”. Per favor, senyores i senyors dirigents, corregisquen els seus errors; i facen-ho com més prompte millor.