26 abr Temps per a l’ètica i la responsabilitat

València, 26-04-2020.-Esta crisi acabarà per retratar amb claredat moltes coses. Si hi ha un temps per a l’ètica i la responsabilitat és este, i el dels pròxims mesos ho serà encara més si cap. Tant de bo siguem capaços d’entendre que eixos reptes globals que tenim com a civilització, eixos objectius de desenvolupament sostenible identificats en l’Agenda 2030 de Nacions Unides, que tan abstractes ens semblen a vegades, ens estan parlant en realitat de supervivència i de dignitat com a espècie. I això està molt per damunt de qualsevol de les misèries i les vanitats que ens estan emmalaltint com a humanitat. El nostre missatge, cooperatiu per definició, és que només units en un mateix propòsit podrem aconseguir uns objectius tan ambiciosos com necessaris.

Encara estem en situació d’emergència i amb moltes incerteses. És arriscat fer pronòstics: és moment de ser humils, confiar en els nostres governants, acostar el muscle i transmetre un missatge de raonable serenitat, perquè això passarà. És difícil estos dies no caure en els tòpics i no repetir-nos, però tots haurem de contribuir, cadascú en la mesura de les nostres possibilitats, a pal·liar les conseqüències de la crisi.

Lògicament, la desfeta econòmica, que n’hi haurà, se sentirà també en el cooperativisme. Però confiem que, igual que ha ocorregut en crisis anteriors, també d’esta el cooperativisme eixirà a la llarga reforçat. La major capacitat de resistència i de sacrifici de les cooperatives està avalada per la història i per les xifres: les dades de la EPA i del Ministeri de Treball i Economia Social van revelar que, en els períodes més durs de l’anterior crisi, de 2009 a 2013, en el sector privat l’ocupació va caure un 18,5% i en el sector cooperatiu un 8%, deu punts menys. Això, sens dubte, posa en evidència que les cooperatives van fer ajustos voluntaris per a mantindre el màxim nombre de llocs de treball. I ho van aconseguir, igual que ho aconseguiran esta vegada.

Per això, quan tot això passe, les cooperatives hem de ser part de la reconstrucció i l’economia social hauria de ser el soci preferent dels governs per a executar les polítiques de recuperació. Hauríem d’assistir a un impuls de la col·laboració públic-privada a través del cooperativisme, perquè és la forma més genuïna d’integrar els interessos econòmics i socials, una cosa absolutament imprescindible quan parlem d’aliances en les quals participen les Administracions Públiques.

També estem sent part important en el combat contra la COVID-19 en la Comunitat. Les cooperatives estan fent una gran faena per a facilitar el necessari confinament de la majoria de la població i estan mostrant el seu indestructible compromís amb el territori: supermercats oberts i amb gratificacions per al personal més exposat; magatzems que no paren la producció de fruites i verdures per a mantindre els nostres rebostos plens i que contribueixen a més amb donacions d’aliments; maquinària agrícola que ajuda en la desinfecció de carrers; màquines de cosir reinventades per a fabricar màscares; camioners que proveeixen a famílies i empreses; crèdits blans i bestreta de prestacions socials; atenció a majors i persones dependents, en condicions duríssimes i suplint en molts casos el paper de les famílies; professionals de la neteja treballant en una especial desinfecció de supermercats, hospitals i centres de treball; subministrament de productes a les farmàcies; educació a distància; i fins i tot, tristament, fabricació d’arques fúnebres en dobles torns.

Això passarà, però serà bo que recordem com han actuat eixes petites i grans cooperatives de les quals som sòcies més de dos milions i mig de persones en la Comunitat Valenciana. Cooperatives que estes setmanes ens estan donant, una vegada més, una lliçó de solidaritat. I no estem dient que la solidaritat siga un patrimoni cooperatiu: afortunadament, no ho és. Però ha de reconéixer-se la iniciativa dels qui estan deixant en un segon terme el seu interés econòmic per a ajudar a la societat.

Per tot això, en l’escenari pospandemia hi ha un desafiament que hauria d’abordar-se seriosament d’una vegada per sempre: una participació institucional assenyada i amb visió de futur. Si les cooperatives no estem en el diàleg social, les nostres empreses es ressenten. Este assumpte està mal resolt, perquè no estan contents ni els que estan dins ni els que estem fora. Prova que l’actual model de diàleg social ha quedat antiquat i necessita una revisió valenta i inclusiva, que garantisca la presència de tots els grups d’interés que podem fer una aportació constructiva a les polítiques d’ocupació i recuperació econòmica.

Enllaç Article d’opinió LEVANTE FORO DE OPINIÓN “DESPUÉS DEL CORONAVIRUS”