La Capitalitat de l’Economia Social convertirà a València en la referència europea del cooperativisme

La Capitalitat de l’Economia Social convertirà a València en la referència europea del cooperativisme

València, 26-01-2024

  • La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (CONCOVAL) s’ha referit a la declaració de València Capital de l’Economia Social 2024 com l’impuls definitiu perquè el cooperativisme autonòmic aconseguisca el prestigi social que mereix
  • La província de Valencia ostenta el lideratge a nivell estatal en termes d’ocupació cooperativa, a més, les vendes de les cooperatives representen el 7,93% del PIB de la comunitat autònoma
  • “Es tracta d’un reconeixement que valora la contribució de l’economia social per a abordar reptes com la creació d’ocupació de qualitat, la lluita contra la despoblació rural, la transició ecològica o la col·laboració públic-privada”, ha destacat el president de Concoval, Emilio Sampedro

 

València serà Capital de l’Economia Social Espanyola en 2024. Es tracta d’un reconeixement impulsat pel Ministeri de Treball i Economia Social, que s’ha fet públic esta setmana i que tindrà un impacte directe en el cooperativisme valencià, tal com ha indicat la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval).

“Este reconeixement suposa una oportunitat única per a situar al cooperativisme valencià com a referència a nivell europeu en qüestions com la polivalència, la col·laboració públic-privada o la sostenibilitat”, ha afirmat el president de Concoval, Emilio Sampedro, en unes declaracions que van en la mateixa línia del missatge llançat per l’alcaldessa de València, María José Catalá, que ha definit el cooperativisme valencià com un moviment transversal caracteritzat per la pluralitat i l’impacte de la qual és clau en el desenvolupament socioeconòmic de la Comunitat.

La iniciativa per a la presentació de la candidatura valenciana va ser impulsada des de Concoval, amb el propòsit d’incrementar la visibilitat pública del cooperativisme i l’economia social de la Comunitat, mostrant la seua potència, projecció, pluralitat i modernitat. La proposta es va plantejar formalment des de la Generalitat Valenciana i va ser reclamada des del propi Ajuntament de la ciutat. La candidatura va comptar amb nombroses adhesions per part d’organitzacions de la societat civil valenciana, entitats de l’àmbit socioeconòmic i acadèmic i empreses rellevants de l’economia social; a més, va rebre el suport unànime d’institucions com Les Corts o el Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, en el qual estan representats els principals agents socials.

A propòsit de la capitalitat, des del màxim òrgan de representació de les cooperatives valencianes relacionen esta declaració amb el treball que es ve desenvolupant per part de les organitzacions de l’economia social valenciana i que s’intensificarà durant este any: “Vamos a continuar impulsant el cooperativisme des d’una estructura representativa que facilite els processos d’interlocució amb l’Administració Pública i amb els agents s*ociales”. A més, l’entitat ha definit el moment actual com “una oportunitat per a convertir a València en el punt de trobada de tota l’economia social espanyola”. I ha afegit: “hai moltes entitats involucrades en esta iniciativa i el sumatori de l’acció de totes elles ens donarà una agenda ben interessant per a 2024”.

València rep el testimoni de la capitalitat de Donostia; prèviament, també van ser capitals de l’economia social espanyola altres ciutats com Santiago de Compostel·la, Terol i Toledo.

Les xifres del cooperativisme valencià

València és la província d’Espanya amb més persones treballant en cooperatives. A més, hi ha quasi tres milions de cooperativistes en la Comunitat Valenciana, xifra que suposa més de la meitat de la població d’este  territori. D’altra banda, les vendes de les cooperatives representen el 7,93% del PIB de la comunitat autònoma, una estadística que seguix en ple creixement.

Esta autonomia compta amb el cooperativisme més divers d’Espanya pel ventall d’activitats econòmiques que cobrix, un potencial que ve avalat per les xifres”, ha explicat Sampedro després de destacar que hi ha més de 2.700 empreses cooperatives en actiu en la Comunitat que estan generant 60.000 ocupacions directes.

Al marge de les xifres actuals, des de Concoval apunten al potencial innovador del cooperativisme valencià com el principal eix sobre el qual impulsar-se per a aconseguir eixe objectiu de consolidar-se com una referència europea. I, més enllà d’este focus innovador, les cooperatives destaquen l’eficiència, la responsabilitat social, la transparència o la democràcia interna com a elements clau a l’hora de continuar desenvolupant-se a partir d’este any marcat per la Capitalitat de l’Economia Social. “Hem d’aprofitar esta oportunitat perquè cooperatives i cooperativistes se senten especialment orgullsos de ser-ho”, ha indicat el president de Concoval mentre es referia a estes societats com a actors clau per a l’èxit de les estratègies de futur de la Unió Europea, en ser capaces d’aportar solucions compartides a desafiaments socials crucials com la desocupació, el repte demogràfic, o la transició energètica.

CONCOVAL

Concoval és el màxim òrgan de representació de les empreses cooperatives i de les seues organitzacions en la Comunitat Valenciana (artícle 107 de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana). La Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana és una entitat sense ànim de lucre que, des de la seua constitució en 1989, integra a totes les federacions de cooperatives existents en el territori autonòmic. La seua funció bàsica és defensar els interessos de les cooperatives valencianes, representant-les a nivell institucional en quants assumptes els concernisquen de manera global, i comunicant a l’opinió pública els principis i valors del cooperativisme.