29 jul “El capitalisme despietat genera major desigualtat en la societat”
València, 29-07-2023.– Sampedro sosté que les cooperatives contribueixen a reconduir l’economia a una situació més justa i igualitària i participen els treballadors.
Per què aconsellaria a un jove que vulga posar en marxa un negoci que opte per un cooperativa en lloc d’una societat anònima?
Per a un projecte d’autoocupació la cooperativa és la fórmula ideal per a una persona jove, major o de mitjana edat per la manera de fer empresa. És una manera de fer negoci de manera diferent. La responsabilitat i la solidaritat pesen molt. És un dels principis del cooperativisme que va sorgir a Espanya fa un segle. La gent sembla que està ara descobrint eixos valors. Abans, la gent s’acostava a nosaltres per necessitat i ara per l’ideari. Hem vist que el capitalisme pur i dur no és l’única cosa que existeix per a crear llocs de treball i riquesa. El capitalisme despietat genera major desigualtat en la societat, situació que les cooperatives hem sabut corregir. Per això tractem de reconduir la societat cap a una situació més justa i igualitària.
El tracte fiscal per a les cooperatives és més avantatjós. Algunes només paguen un 10% d’Impost de Societats a canvi de destinar recursos al fons cooperatiu. És un tracte de favor?
Les cooperatives tenen avantatges fiscals i reparteixen els beneficis en els propis treballadors, que són socis del negoci. Eixe mètode de repartiment de dividends respecte a les mercantils ens diferencia. Em sembla adequat i és una discriminació positiva que hem de mantindre. Per això, quan es canvien les lleis fiscals cal mantindre aqueixa diferenciació amb les cooperatives. El legislador posa tipus impositius més baixos a les cooperatives per la seua peculiar manera de fer economia, la qual cosa permet distribuir els beneficis entre els socis i crear llocs de treball més estables i de qualitat. A més de les reserves legals destinem recursos al fons formació i foment del cooperativisme. La part d’impostos que deixem de pagar no és gratis. Serveix per a consolidar les empreses.
Al març de 2023, el ‘Govern del Botànic’ va aprovar, amb unanimitat de tots els partits en Les Corts, la modificació de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. Considera suficients aqueixos canvis per a eliminar traves, reduir costos o millorar aquest tractament fiscal?
Queda camí per fer perquè la llei no ho arregla tot. En qualsevol cas, eixes modificacions introduïdes configuren un nou marc jurídic adaptat a l’actual context socioeconòmic i alineat amb les prioritats europees. A més d’introduir millores tècniques per a cobrir llacunes, harmonitzar la norma amb legislacions aprovades després de la seua entrada en vigor i proporcionar seguretat jurídica, esta reforma dona visibilitat a formats cooperatius emergents i convida a desenvolupar sota esta fórmula iniciatives, entre altres, vinculades als habitatges col·laboratius o les comunitats energètiques. Amb tot, tenim pendent un reglament nou per al registre de cooperatives, que és de l’any 1986. La societat ha canviat. També la llei fiscal és de 1990 i cal actualitzar. La societat va molt més ràpid que la legislació.
Què li demanarà al nou Consell del PP i Vox?
A tots els partits polítics, abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M, els enviem un decàleg. Entre eixes peticions els diem que volem ser presents en el diàleg social. Som altres agents socials que fem les coses d’una altra manera. Som treballadors i empresaris, les dues coses alhora. Encara que estem en una trentena d’organismes institucionals, com el CES encara que no en Labora, on veritablement es decideix, que és el diàleg social que tenen la patronal i els sindicats, ací no estem. La negociació col·lectiva és un vedat tancat on no ens deixen estar. Volem col·laborar a poder decidir el futur de l’economia de la Comunitat Valenciana. Tenim molt a aportar. Al nou Consell li demanem que limite la burocràcia per a crear i registrar les cooperatives, que es reduïsquen les traves administratives. Tenim un desavantatge amb les societats limitades perquè tenim més burocràcia. Més agilitat en la tramitació de les ajudes o d’accedir a fons europeus. Ha eixit un ‘Perte’ de l’economia social i de les cures al qual ens podem acollir les cooperatives. Va eixir amb una partida de 1.000 milions d’euros per a tota Espanya. No obstant això, ha tingut tantes traves burocràtiques i terminis absurds que s’ha executat molt poc: només 26 milions. Al final, només les grans empreses i multinacionals capten les majoria d’aquests fons de la UE.
La Comunitat Valenciana, juntament amb el País Basc, és terra d’economia social. Amb tot, aquest teixit empresarial, amb l’excepció de Consum, és de pimes o microempreses. Per què no hi ha més ‘Consums’?
Som fidel reflex de l’economia real que està implantada en la Comunitat Valenciana, on un 97% està conformat per pimes. No serem l’excepció. Crear una gran empresa a Espanya és molt complicat. Mondragón, del País Basc, és una gran cooperativa industrial però no té la varietat que tenim en la Comunitat Valenciana: serveis, agràries, finances, elèctriques, ensenyament, habitatges, transport, consum… Aqueixa varietat no existeix en altres territoris d’Espanya.
Quins sectors de l’àmbit cooperatiu estan creixent més?
Els de serveis. També el d’habitatges, a través de fórmules col·laboratives denominades ‘cohousing’ i ‘coliving’, que són noves fórmules de compartir habitatges. També les comunitats energètiques locals estan tirant del carro en alguns municipis. A més, hi ha cooperatives polivalents que estan implantades en diversos sectors.
Les energies renovables tiren del carro de l’economia. Què poden aportar les cooperatives a aquest negoci amb tantes inversions a Espanya?
Sempre hem sorgit de la necessitat que té la població per a posar en marxa un servei, per exemple tindre electricitat en condicions més barates i més sostenibles. Per això, en el desenvolupament de les renovables tenim moltes iniciatives. Tenim cooperatives que instal·len plaques solars i altres que generen aqueixes comunitats energètiques locals. Ací són capdavanteres les de Catarroja o Crevillent. Les cooperatives energètiques tenen molt futur.
Les cooperatives agrícoles van ser creades en el segle XIX. Tenen previst alguna transformació en aquests temps de gran concentració empresarial i de desembarcament dels fons d’inversió, per exemple en l’àmbit citrícola, per a fer-les més competitives?
Les cooperatives agroalimentàries són molt competitives. Hi ha algunes que es van integrant i aconsegueixen sinergies. Entre les cinc grans cooperatives grans del sector està una valenciana: Anecoop. El 78% de la producció de les cooperatives agroalimentàries s’exporta i són una gran base de vertebració del territori.
Les cooperatives recullen la fruita i després ja paguen a l’agricultor en funció del preu de venda. Així és fàcil fer negocis, no?
Cada vegada hi ha més unió i integració d’entitats. Com més fort major capacitat de negociació amb el sector de la distribució comercial. Sembla que hi ha una ruptura entre el preu que es paga a l’agricultor i el preu que arriba al mercat. Com més gran i més mecanització, menors costos. Podrem intervindre més en els preus. Hi ha cooperatives agràries xicotetes en un poble que gràcies a sobreviure, que vertebren i mantenen la vida en les poblacions. En tots els municipis no pot haver-hi una cooperativa agrària grandíssima. Presten serveis que no presten altres agents públics o privats, com el bancs, per exemple. Sense cooperatives molts municipis perdrien la seua població i quedarien deshabitats.
Com veuen les cooperatives el sector de l’habitatge. Haurien de tindre una actitud més activa en un mercat de demanda creixent i gran especulació de preus?
Haurien de tindre més protagonisme perquè són fórmules que poden ajudes a pal·liar el dèficit d’habitatges en un mercat tan especulatiu. Els preus són desorbitats i l’accés a l’habitatge és un problema molt greu per als joves. L’accés al crèdit està molt limitat. Les cooperatives d’habitatges, quan construeixen, no tenen aqueixos marges que tenen altres promotores. El que li costa a la cooperativa és el que li coste als socis. Hi ha gent que vol un habitatge per a envellir col·lectivament, per això impulsem el ja esmentat ‘cohousing’ o habitatge col·laboratiu. No volen viure en una residència d’ancians, sinó amb els seus amics. En fi, és una solució per a la tercera edat, encara que també per als més joves. Per això, és important la col·laboració públic-privada per a impulsar aquestes iniciatives. Ací, les administracions públiques poden fer molt per a facilitar l’habitatge a joves, majors o col·lectius persones amb dificultats d’integració social amb eixos fins.
Què pensa de la setmana laboral de quatre dies i de la reducció de jornada a 32 hores?
Són assumptes a experimentar. Hi ha cooperatives que s’adapten a aqueixa proposta. En les cooperativa tenim clar que l’important són les persones, no el capital. Per això volem maximitzar el benestar del soci, a través de la conciliació de la vida laboral i familiar. Si la jornada de quatre dies ens diu que ajuda a complir aqueixos fins estic segur que les cooperatives serem les primeres a apostar per la jornada de quatre dies.
Tenen les cooperatives una millor reputació social que les mercantils? Per què?
En l’actualitat, sí. Fa anys la gent tenia una concepció de les cooperatives una mica esbiaixada. Les veien com una cosa antiga i molt vinculada al món rural. Hem demostrats que som molt més, sobretot després de la crisi de 2008. Ens vam adonar que el capitalisme no valia per a tot. Hi ha altres maneres de fer empreses. Busquem el benefici però no a qualsevol preu. En les mercantils les persones es posen al servei del capital, en les cooperatives el capital es posa al servei de les empreses.
Com veu del món de les ‘startups’?
Les empreses estreles del mercat no són les ‘startups’, són més aviat les empreses amb valors, sostenibles i rendibles. I ací sempre hem estat les cooperatives. El negoci ràpid, la cultura del pelotazo, no és el futur. Tenim moltes empreses innovadors i treballant en el món de la innovació i les noves tecnologies. No ens interessa tant el desenvolupament ràpid com l’estabilitat.
Emilio Sampedro: “El capitalismo despiadado genera mayor desigualdad en la sociedad”