Finançament en clau de valors: participació, solidaritat, justícia i equitat

València, 16-11-2021.- Esta setmana es complixen quatre anys de la multitudinària manifestació que va recórrer els carrers valencians el 18 de novembre de 2017 per a protestar per la discriminació de la nostra autonomia en el repartiment de fons i inversions de l’Estat. Un any abans havia tingut lloc en seu de Presidència de la Generalitat l’acte solemne de signatura del primer Manifest per un Finançament Just per a la Comunitat Valenciana, en el qual vaig tindre l’honor de ser una de les persones que van prendre la paraula per a demostrar la unitat de la nostra societat civil, política, empresarial i acadèmica al voltant d’una reivindicació tan justa com peremptòria.

Peremptòria era llavors i ara -amb l’últim model de finançament caducat fa quasi una dècada- ho és encara més. Cert és que estem ja davant un clam, si no popular sí almenys polític, per la qual cosa ja tothom reconeix: que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada d’Espanya i que així estem des de fa vint anys. Ningú, ni ací ni a Madrid, discutix ja eixa evidència, avalada per tantíssims estudis de tots els colors; l’últim, publicat per la prestigiosa Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), constata la ja coneguda dada que enguany cada habitant de la nostra comunitat rebrà 215 euros menys de finançament autonòmic que la mitjana espanyola.

La pregunta és: Per què? Per què els valencians hem de patir l’infrafinançament? Per què els nostres ciutadans han de veure minvat l’accés als seus drets fonamentals? Per què esta solidaritat es basa en premisses arcaiques i en dades desfasades? Per què les empreses valencianes portem anys reclamant sense èxit inversions de l’estat que són imprescindibles per al nostre progrés (fins i tot més enllà del Corredor Mediterrani)? Per què hem pagat sense piular el que ens demanaven i hem sigut tan febles en l’hora de reclamar el que, en justícia, ens pertany? Lamentablement, els temps de prosperitat de la Comunitat queden bé lluny: ara som més i som més pobres. S’ha acabat el temps del “mesinfotisme” i ja no podem continuar sent tan esplèndids.

Les cooperatives som empreses, i com a empreses, compartim les preocupacions i les ocupacions amb les altres empreses del nostre entorn. I som persones, i com a persones, tenim aspiracions relacionades amb la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de la Comunitat Valenciana. Com a empreses i com a persones (com a empreses de persones, en definitiva) no podem si no sumar-nos a la petició de justícia que està tornant a reclamar esta setmana, a colp de protestes i manifestos, la Xarxa per un Finançament Just, de la qual les cooperatives formem part des del primer moment, perquè també les cooperatives necessitem eixos recursos que se li estan negant al nostre territori. Els necessitem perquè són els que financen l’educació pública (i les cooperatives som el principal agent de l’ensenyament concertat laic); perquè són els que financen les polítiques de protecció social (i les cooperatives tenim molt a veure en qüestió de serveis d’atenció a les persones i en habitatge, per exemple); perquè són els que financen les infraestructures (i les cooperatives necessitem també produir en condicions i transportar després els nostres productes per terra, mar i aire). Però és que, a més, resulta que les competències en matèria de foment del cooperativisme estan transferides per l’Estat a la nostra Comunitat, i a la Generalitat -que està fent una aposta molt seriosa per la promoció de l’economia social- li toca suplir amb fons propis el que no li arriba de Madrid.

El que s’està reclamant ací no és finançament, sinó justícia. El llenguatge dels números és molt atractiu, per intel·ligible i contundent, però el llenguatge dels valors és més transcendent i penetrant. Hi ha coses que no es poden resoldre només amb els números: tenim xifres i percentatges per a avorrir amb això del repartiment autonòmic de recursos i, tanmateix, poc èxit hem tingut fins ara amb l’argumentari clàssic.

Això sembla ser més una qüestió de governança. I per a la governança també hi ha estils. Nosaltres proposem una governança a l’estil cooperatiu: aconseguir l’equitat a través de la solidaritat i procurar que ningú perda pel camí Difícil? Clar que si Impossible? Clar que no: uns guanyaran més que uns altres, això és inevitable, però és més que factible aconseguir l’acord si es parteix d’un fonament cooperatiu (és a dir: participatiu i solidari), que involucre a tots els agents en totes les comunitats autònomes; i, com més implicats se senten, millor ens anirà.

La justícia ha de ser per a tots; si no, ja no és justícia. Si es trenca l’equilibri i es violenta la solidaritat, el resultat és la manca de confiança, el desànim, i fins i tot la indignació. Ja estem tardant… Perquè, com deia el cèlebre filòsof llatí d’origen andalús: “Res s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana”.

Financiación en clave de valores: participación, solidaridad, justicia y equidad