Reconstruir o transformar?

València, 03-07-2021.- Ens ha portat la pandèmia alguns mantres que donen per a una certa reflexió. Més enllà de la “nova normalitat”, eixe aparent oxímoron que tanca com a mínim una estranya paradoxa, emergeix pertot arreu la idea recurrent de la recuperació, de la reconstrucció. Fa ja més d’un any, l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) presentava el seu pla postpandèmia: Build back better. Este BBB ve a ser alguna cosa així com “reconstruir millor” o “treballar per a tornar millors”. A l’altre costat de l’Atlàntic, els Estats Units insistia en la idea: el programa econòmic del llavors candidat Joe Biden portava el mateix títol. Després, el mateix Biden va elevar al G7 la seua estratègia per a contrarestar la potència xinesa amb el títol de Build back better for the world.

Hui, 3 de juliol, es commemora a tot el món l’edició número 99 del Dia Internacional de les Cooperatives sota el lema “Reconstruir millor junts”, que pot llegir-se estos dies en les façanes d’ajuntaments i cooperatives de tota la Comunitat. I no és fútil el matís de “junts”, perquè ens involucra, ens porta directament a la idea de la participació, de la unió, al propòsit de no deixar a ningú al marge ni molt menys arrere. Probablement, aqueix “junts” és la paraula amb més força en este discurs, amb un significat més penetrant que el de reconstrucció. Si parlem de recompondre el que s’ha trencat, o anem tots en la mateixa direcció o no serà fàcil que tinguem èxit. Esta és la nostra forma cooperativa de fer les coses: per definició, treballem sempre en col·lectiu.

Ens apuntem l’optimisme: estem eixint d’esta i tenim davant nosaltres una oportunitat històrica (però històrica de veritat) per a parar-nos a pensar com volem fer-ho. Personalment, m’hauria agradat que, en lloc de tanta reconstrucció, haguérem aprofitat la tessitura per a aprofundir en la idea de la transformació.

Segons l’Acadèmia reconstruir és “tornar a construir” i transformar és “transmutar alguna cosa en una altra cosa”. Quan reparem en ell, el llenguatge és molt eloqüent. Per això preguntàvem: reconstruir o transformar? Perquè no és el mateix, ni semblant, tornar on estàvem que impulsar el canvi. Fa falta realment tornar al punt de partida per a emprendre un camí nou? Hi ha dreceres per al progrés? Estàvem en la senda adequada? Dóna la sensació que, quan ja ens havíem posat d’acord en la necessitat de transformar, ens hem deixat seduir per la reconstrucció.

El 25 de setembre de 2015 l’ONU va aprovar, per unanimitat dels seus 193 estats membres, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, autodenominat “un pla d’acció per a transformar el món” amb el qual es pretén “erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat de totes les persones”. En cap concepte hem de permetre que la sacsejada pandèmica ens desvie dels objectius de desenvolupament sostenible, perquè ja havíem aconseguit un consens en què pel camí que portàvem no caminàvem bé. El demolidor diagnòstic que feia l’ONU en la seua Declaració constatava que milers de milions de persones vivien en la pobresa privades d’una vida digna, que les desigualtats anaven en augment, que la desocupació (particularment juvenil) preocupava cada vegada més, que existien múltiples riscos per a la salut, que les crisis humanitàries i desplaçaments forçats de la població amenaçaven amb anul·lar molts dels avanços reeixits durant els últims decennis, que l’esgotament dels recursos naturals i la degradació del medi ambient anaven en augment, que la desigualtat entre els gèneres continuava sent un repte fonamental, i que el canvi climàtic era un dels majors desafiaments de la nostra època i que posava en risc la capacitat dels països per a aconseguir el desenvolupament sostenible És este el punt de partida al qual volem tornar? De debò?

Sempre diem que l’Agenda 2030 és el llibre de capçalera de les cooperatives valencianes, perquè veritablement ens sentim identificades amb les metes que planteja i amb les accions que proposa. Som empreses de persones i tota estratègia que pose a les persones en el centre serà benvinguda i secundada. Però és que posar de veritat a les persones en el centre per a compondre una societat més igualitària, més incloent, més verda i més solidària, exigeix canviar el xip, reeducar-nos, transformar-nos.

De transformació parla el Govern d’Espanya en el seu pla per a executar al nostre país el milionari programa europeu de recuperació, Next Generation. I de transformació parla també el Consell de la Generalitat, no ara, sinó des que el Botànic va afegir a una de les seues principals carteres el terme “model econòmic” i es va posar a la feina amb successius plans per a la Transformació del Model Econòmic Valencià, l’últim d’ells -amb l’horitzó posat en 2027- presentat fa menys d’un mes.

Reivindiquem el canvi. Siguem millors. Transformem. Potser la covid-19 ens dóna la possibilitat de prendre una drecera cap al desenvolupament sostenible i, després de la sobtada frenada inicial, la mateixa pandèmia puga convertir-se en un revulsiu que ens espente cap al progrés. Seria fantàstic, que cantava Serrat.