18 nov Les cooperatives creatives i de disseny posen en valor la creativitat col·lectiva en l’Àgora València

València, 17-11-2022.- Les cooperatives creatives i de disseny valencianes, en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives de la CV (Concoval) i la Federació Valenciana de Cooperatives de Treball Associat (Fevecta) han celebrat un acte en l’Espai Àgora València (Plaça de l’Ajuntament de València) per a posar en valor la creativitat col·lectiva, que naix de les cooperatives de treball valencianes i de la particular manera que estes empreses tenen de treballar i de crear d’acord amb els valors del cooperativisme.

València és la Capital Mundial del Disseny 2022, i és la primera ciutat espanyola a aconseguir aquesta designació de caràcter biennal de la World Design Organization (WDO). En este escenari, el cooperativisme ha tingut i té el seu protagonisme amb el Disseny made in coop, ensenya que ha ajudat a posar en valor la creativitat generada baix la fórmula cooperativa i reivindicar-se com a potència en disseny.

Des de la Confederació de Cooperatives assenyalen que “el disseny cooperatiu és el gran desconegut en un sector tradicionalment reservat als talents individuals, i el Dissseny made in coop ve a reforçar el significat cooperatiu, posant el focus en el bé comú”.

“Cooperativa, eixe gran desconegut”. Amb estes paraules el director general de la World Design Capital València 2022 (WDC), Xavier Calvo, ha començat el seu discurs, i ha mostrat el seu suport “al sector professional del disseny cooperatiu”. Per a Calvo, “el cooperativisme ha sigut un gran i inesperat aliat durant enguany de capitalitat mundial del disseny a València”. Després de la seua intervenció ha donat pas al col·loqui en el qual han participat les cooperatives de disseny Makea tu Vida, Makinacción, Joanrojeski, Crearqció i Barret Films que, en representació dels diferents àmbits del disseny, han presentat projectes d’èxit en els quals es recolzen i visibilitzen valors com la igualtat, la sostenibilitat, el triple impacte, la innovació social i la intercooperació.

El director de Projectes de Granissat Estudi Creatiu, Josep Olmos, encarregat de moderar el col·loqui, ha fet referència a “la importància de celebrar este acte en l’Àgora, un símbol de l’increïble talent i projecció que té el disseny valencià i, hui, per descomptat, nosaltres li aportem la perspectiva cooperativa”.

Des de la productora cooperativa Barret Films, Dani Fabra, s’ha centrat en el projecte tantes vegades guardonat “Parir en el Segle XXI”, en el qual el disseny apareix com un procés molt dinàmic, que “potencia el vincle amb el que es vol fer des de l’apoderament que ens aporta el diàleg real”, però a més, “si eixe disseny el fa una cooperativa, s’impregnarà de tots els seus valors amb un compromís i vinculació que no és present en tots els projectes empresarials”.

La cooperativa Makea tu Vida, que fomenta el disseny obert, l’intercanvi de coneixements i la creativitat col·lectiva aplicats a la reutilització en diferents contextos i situacions, té la sostenibilitat com a eix transversal en el seu treball diari. Alberto Flores, soci de la cooperativa, ha destacat el projecte “Reunió, joc, aixopluc!”, aborda la sostenibilitat “a una escala micro i des de diferents prismes: ampliant i diversificant els usos dels espais disponibles, reutilitzant i aprofitant recursos locals, i generant dinàmiques de treball cooperatiu i col·laboratiu, entre altres”.

La cooperació entre cooperatives és un dels principis del cooperativisme i la cooperativa Joanrojeski és un bon exemple d’això. Amb l’afany de fer front a projectes més ambiciosos, com diu Rosa Reig, sòcia fundadora, “estem consolidant una xarxa d’intercooperació cooperativa, un equip multidisciplinari per a garantir que els projectes es duen a terme baix unes condicions dignes, igualitàries i sostenibles”. El projecte amb Cèrcol, una cooperativa dedicada al cultiu i comercialització d’arròs “d’una manera pionera” va permetre crear un llenguatge propi de l’arròs amb el disseny de la seua marca.

La perspectiva de la igualtat com a concepte transversal es pot apreciar en els treballs de la cooperativa alacantina Makinacción, que es dedica a “teixir campanyes, crear experiències i en general a tot el relacionat amb comunicació, audiovisual, disseny i publicitat”. Amb la campanya “Zero Agressions. De festa i punt” que es va traslladar a diferents suports, van fabricar una “experiència singular” amb un videomapping àgil.

Per part seua, la cooperativa Crearqció, que treballa el desenvolupament de projectes d’espais de vida, des d’habitatges a espai públic, barris i ciutats, incorpora -com ha indicat Julia Gomar- sòcia de la cooperativa, “la necessitat de garantir actuacions integrals a les nostres ciutats, pobles i espais de vida que contemplen el triple impacte: ambiental, social i econòmic”, Des d’esta  perspectiva i aplicant una mirada integral van desenvolupar el projecte “Al Carme. Estratègia de regeneració urbana de barri,” en el qual van aconseguir després de la seua actuació “un barri *dinàmico, productiu i habitat”.

La directora general d’Emprenedoria i Cooperativisme, Teresa García Muñoz, que ha clausurat l’acte ha fet referència al fet que “les cooperatives i el disseny tenen en comú que tots dos milloren la vida. La Generalitat se sent orgullosa de participar en la cocreació de polítiques públiques al costat de les entitats cooperatives”.

Esta acció s’ha dut a terme amb el patrocini de la conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a més de Caixa Popular.

El cooperativisme en xifres

El cooperativisme valencià se situa entre els més dinàmics i pròspers d’Espanya, i és el que presenta un major ventall d’activitats econòmiques cobertes per esta fórmula. En la Comunitat Valenciana, a més, les empreses cooperatives han conquistat progressivament posicions de lideratge econòmic. Hui, el cooperativisme valencià representat en la Confederació agrupa a quasi dues mil cinc-centes empreses, que donen ocupació estable a més de 80.000 persones, i amb un volum de vendes total que supera els 7.000 milions d’euros, la qual cosa suposa un 6’5% del PIB autonòmic.